Avui li han diagnosticat fibromiàlgia
SR. DIRECTOR:
Avui li han diagnosticat fibromiàlgia i malauradament per a ella res no ha canviat. És una malaltia inexplorada per a molts dels professionals de la sanitat amb qui haurà de confiar a partir d’ara. El fet de tenir un diagnòstic no l’alliberarà del pes d’una motxilla carregada de prejudicis socials que continuarà portant. El pitjor de tot no serà que aquesta malaltia encara no té cura, ni tan sols que molts dies no podrà aixecar-se del llit, el pitjor de tot serà que haurà de justificar dia rere dia que està malalta i fins i tot s’haurà de justificar quan no ho estarà.
A partir d’ara, s’haurà d’escaramussar per alleugerir el pes d’aquesta motxilla fent comprendre a la gent del seu costat i a la societat en general que és una malaltia real. Haurà de batallar contra discursos androcèntrics que la medicina justifica en malalties que afecten majoritàriament dones. Haurà d’eludir tòpics que tenen un efecte directe sobre l’estatus d’una malaltia considerada de poca gravetat, tot i que en molts casos el dolor i el patiment és altament incapacitant.
No podrà restar paralitzada quan li comuniquin que és una malaltia bàsicament psicològica i conductual a falta de proves físiques que puguin constatar un dolor real. S’haurà de sentir impotent escoltant com els especialistes afirmen: “No haver diagnosticat, sinó haver descartat.” Però no es rendirà, haurà de lluitar amb optimisme i demanar tantes vegades com calgui més comprensió als professionals que seran la base més sòlida per a la sensibilització social.
