En un país on manca civisme no pot haver-hi avenç. Quelcom fem malament des de l’educació, família i societat, quan és senzill trobar-te mil i un aspectes incívics quan surts al carrer: des de necessitats d’animals domèstics per recollir, papers tirats expressament a terra, bosses de brossa fora els contenidors o, el que és pitjor, capses de paper a la brossa normal i just al costat un contenidor de reciclatge, persones que rondinen quan cometen una infracció i estan a punt de tenir un accident...
L’incivisme és un ref lex d’una societat egoista, hipòcrita i estúpida. I posaré exemples concrets, però podia fer un llistat gairebé infinit:
No reciclar bé produeix un cost econòmic brutal a la societat, i per tant, a la mateixa persona que no recicla. Cada any el cost de la gestió residus no reciclables és més elevat (portar-los als abocadors o incinerar-los).
Tirar brossa a terra pressuposa no importar-te l’aspecte dels carrers i tampoc tenir respecte a les persones que treballen deixant-nos les nostres ciutats netes i ordenades.
No recollir els excrements dels teus animals és no acceptar les obligacions de tenir aquest company i per tant, poc bon cuidador pots ser. I a més de deixar més bruta la teva ciutat.
Malmetre mobiliari públic és una de les despeses més importants que tenen els ajuntaments o empreses que ho porten. I aquestes despeses no estan pressupostades, és a dir, suposen una fuga de recursos que no s’havia planejat.
Cometre una infracció i enfadar- te perquè t’ha sortit malament és no tenir clar el que està bé i malament, dit d’una altra manera, és no importar-te la resta, ser poc empàtic.
Com a comunitat, hem de replantejar-nos què fem malament i impulsar un canvi dràstic... i això implica estimular l’aprenentatge social i emocional...
