Il·lusió i respecte
COORDINADORA DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE VOLUNTARIAT SOCIAL. LLEIDA
SR. DIRECTOR:
Sóc una persona que vinc de diferents etapes del món laboral, del camp de la fruita, del sector del comerç, del sector de components de l’automòbil i finalment del món sindical. Tot un camí sense deixar el sentiment i la dedicació del voluntariat.
Ara que estic en una etapa de la meva vida de certa tranquil·litat, mai no m’hauria imaginat que m’arribés la proposta d’assumir el repte de coordinar la FCVS a Lleida. Una proposta que em va arribar de la mà de la presidenta de l’Associació Lleidatana de Síndrome de Down Lleida, la Pilar. Em va trucar, ja que fa més de deu anys que col·laboro amb l’Associació, a la qual estimo molt i em sento estimada.
La M. Assumpta Costafreda buscava relleu, atès que la seva etapa havia arribat al final del camí. Era una proposta que calia mesurar-la i em feia respecte... Respecte cap a les entitats, respecte cap a les persones voluntàries, respecte cap a les institucions i respecte cap a la meva predecessora. Però també il·lusió, sí, sí... il·lusió per treballar amb un equip format per tots i totes. Il·lusió per continuar la tasca feta fins ara, i també molta il·lusió per treballar en el meu territori, fomentant el sentiment de sumar persones que senten, que estimen i que volen ser companyes d’aquest nou viatge. I tot això, fet al marge de les ideologies polítiques! Perquè la meva política és la humanitat i és aquella en la qual encara crec.
Lleida és ben plena de persones conscients i solidàries, a les quals de vegades ens falta despertar davant d’algunes injustícies... però quan dic despertar, també em refereixo a les administracions públiques.
Estic segura que farem un gran camí, que no sempre serà fàcil i que haurem de saltar obstacles. Però estic segura que treballant amb equip i amb persones compromeses, aquest recorregut serà més fàcil.
Em considero una persona senzilla, clara i directa, amb inquietuds i un desig de lluitar per aconseguir una societat millor, però que necessita aprendre en el dia a dia de tots i totes. Segurament no podré dedicar les hores que necessiten tots els àmbits, però sí que us puc dir que hi dedicaré tots els esforços que pugui... El sentiment que batega en el meu cor m’impulsa a escoltar-lo: perquè ha estat aquest, el causant que hagi acceptat aquest repte.
Gràcies a aquelles persones que vau pensar en la meva persona per assumir aquest desafiament. Amb molta il·lusió i respecte us convido a formar part d’aquest viatge, en el transcurs del qual estic segura que aprendrem i viurem experiències molt enriquidores.
