On és el límit de la solidaritat?
SR. DIRECTOR:
El Govern ha ofert acollida a 629 refugiats, rebutjats per altres països. Una bona acció a què s’han sumat altres ports i ciutats espanyoles. Hem posat en evidència diversos països europeus, i la mateixa Unió Europea.
Vull pensar que ha estat un acte veritable de solidaritat, que anirà acompanyat d’una crida urgent a la responsabilitat de les institucions europees. Què farem quan hi hagi més vaixells i els 629 refugiats es converteixen en 5.000, 10.000 o molts més?
Les projeccions de l’ONU indiquen que, per a l’any 2050, la població de l’Àfrica augmentarà en 1.200 milions i que molt possiblement per al 2100 l’esmentada població arribi a 4.300 milions.
Tenint en compte que la majoria de països de l’esmentat continent es troben en la pobresa, no és gaire difícil deduir quin camí emprendran. La situació és molt complexa, però les actuacions aïllades no solucionen res. Europa ha d’actuar amb coratge i obligar que els seus socis compleixin les directrius. Per moltes fòbies o xenofòbies que tinguem als països desenvolupats, no evitarem el tsunami que ens cau al damunt. O és que la solució és passar el problema als nostres néts?
Durant segles, la nostra miopia i el nostre egoisme han afavorit l’espoliació i l’abús de moltes zones del món en benefici propi. Fins i tot avui, continuem fent el mateix però de forma molt més sofisticada.
En les nostres preocupacions no entren els milions de persones que mengen una vegada al dia, que no tenen medicaments i que la seva aspiració és arribar als 40 o 50 anys. D’alguna forma ens passarà factura. Potser ho hem d’assumir com el pagament d’un deute.
