Carrer Jordi Plens i Solà

SR. DIRECTOR:

Fa dues setmanes que a Lleida tenim (oficialment) un carrer nou. Un petit carrer per a vianants que els arbres, des que comença la primavera fins que l’estiu se’n va, cobreixen d’ombra. Un lloc tranquil, amb uns bancs de fusta que conviden a passar-hi la tarda veient la gent caminar i la canalla jugar i córrer... on hi ha una cafeteria amb un personal molt amable i una terrasseta en la qual les hores passen soles tot prenent un refresc.

Segur que a la ciutat de Lleida d’aquests indrets n’hi ha molts, però, cap com aquest per a mi i la meva família, ja que porta el nom del meu pare: carrer Jordi Plens i Solà.

Vull donar les gràcies en nom meu i de la meva família a l’ajuntament per la concessió d’aquest carrer. Agrair als amics i entitats per pensar que el pare era mereixedor d’aquest honor i que poc després que ens deixés, es van posar a treballar plegats per demanar que la nostra ciutat tingués un racó destinat al seu record.

Gràcies, Armats de la Sang, Fecoll, AEM Teatre, Associació dels Reis Mags, Germandat del Pau Pi... i d’altres que van donar suport de forma directa i indirecta aquesta iniciativa. Donar les gràcies públicament també i en especial als enyorats Pere Yuguero i al Quimet Mateo. Agrair al Miquel Sabaté, que ha estat vetllant en tot moment que al pare se li fes aquest reconeixement. Gràcies, Xavi, Manel, Jaume, Enric i Fèlix pels vostres parlaments en la inauguració. Gràcies, Marcel·lí, pels teus escrits als diaris recordant el pare, i gràcies a tu, Margarida, per les belles paraules i el sentiment que vas posar en dir-les; vas dibuixar amb mots talment com era el pare i ens vas fer emocionar de valent. Mil gràcies, Boira i Machin, per la vostra música, per les rumbetes i per amenitzar l’estona amb aquelles cançons que el pare sovint cantava. I, evidentment, agrair-vos a tots els qui vàreu venir el 7 de juny passat i vàreu contribuir amb la vostra presència a fer un acte emotiu i d’amistat.

Ara, si mai algú no sap on trobar-me, que vagi al carrer Jordi Plens Solà, que segurament allí estaré assegut, mirant la vida passar i recordant un gran home, un bon amic i el millor pare que mai hauria pogut tenir.

Gràcies a tots i totes que ho han fet possible. Petons!