Un model de ciutat per Lleida

SR. DIRECTOR:

Volia sortir al pas de les manifestacions que el Sr. Josean Sobrino Moreno fa en un escrit publicat en aquest diari, on lamenta desconèixer el model de ciutat de Lleida i acusa l’equip de govern de l’Ajuntament de tenir una ciutat encallada, que perd identitat i orgull i que va sense rumb. Lamento que el Sr. Sobrino tingui aquesta idea, que només pot ser fruit del desconeixement, ja que la informació sobre el model de ciutat que vol l’equip de govern municipal és pública, se n’ha fet tot sovint presentacions, tot just n’hem parlat en el debat sobre l’Estat de la Ciutat i ara queda encara més evident amb el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, que està sent objecte de debat ciutadà, amb la finalitat d’obtenir una ciutat més cohesionada, més eficient, més verda i que estableixi majors drets en clau de polítiques d’habitatge.

Una Lleida que aspira a estar millor dotada en equipaments, per tal d’avançar més en el terreny social. No és veritat, Sr. Sobrino, que des de l’Ajuntament hem descuidat els barris. Si fa l’exercici de repassar totes les inversions que s’han fet en els darrers anys, ho veurà. Perquè mai s’ha deixat d’actuar en ells, especialment en aquells que més ho han necessitat, malgrat que encara quedin assignatures obertes en els barris més perifèrics. Cita com a exemple el barri del Clot, un espai que va créixer fruit de la primera evolució de l’Eixample de la ciutat, però que gaudeix d’una alta cohesió social, malgrat el que vostè diu.

Una cohesió que fan possible els veïns i veïnes diàriament amb el seu activisme social. El fet que hi hagi una nova associació veïnal a la zona vol dir que evoluciona en aquest sentit positivament, malgrat que malauradament cada vegada es constata que costa generar complicitats amb els veïns i veïnes i satisfer a tothom de forma general. Cadascú veu la ciutat des d’òptiques personals més que les col·lectives i cal posar més en valor la tasca dels voluntaris en servei a la comunitat.

Em sorprèn el Sr. Sobrino quan parla del model comercial de ciutat. Crec que confon termes. Ni jo com a Alcalde de Lleida ni el meu equip a l’Ajuntament fem grans superfícies comercials. El que volem és ordenar les possibles noves implantacions, les quals no poden aparèixer a la ciutat de qualsevol manera i en qualsevol lloc. El que volem és que les noves implantacions no generin disfuncions, incompatibilitat d’usos o molèsties a la ciutadania per raons de mobilitat o de sostenibilitat i si volem que complementin l’oferta existent ja a la ciutat i la facin més atractiva, ens permetin mantenir els nostres clients i, a més, guanyar-ne de nous. També volem generar una major ocupació, més rendes per la ciutat i més dinamisme econòmic. Per això volem un nou pla a l’Estació, per reforçar el centre urbà i les zones comercials com l’Eix o els carrers dels barris adjacents com Noguerola o Pardinyes.

Acabo, Sr. Sobrino, amb aquesta Lleida idíl·lica seva, però també nostra, que dibuixa. Una ciutat propera, de carrers, places i barris, de comunió i de cultura. I li dic també nostra, perquè les regidories de Comerç, Turisme i Urbanisme fa més de vuit anys que impulsen iniciatives d’impacte social positiu i donen suport als col·lectius com les associacions culturals, comercials i veïnals dels barris i en diferents espais urbans de la ciutat. Un dinamisme que dóna fruits com és el fet que, al Centre Històric, s’hagin instal·lat cinquanta-cinc noves activitats, que fa quatre anys no hi eren.

Uns establiments que ajuden a generar aquest teixit social del qual parlem, que permet que els barris tinguin vida i serveis pels seus veïns i veïnes i també puguin gaudir dels seus nivells d’especialització, que els han de permetre sobreviure en un entorn complex.