Homes i dimonis escuats (1)
Sr. Director:
Al llegir horripilat la columna que va sortir publicada el dimecres, 25 de juliol, dins de les pàgines d’aquest diari, amb el títol El papa vol més exorcistes, tinc la pell com un trist pollastre, el cos sempre em trontolla i el son que no el puc deixar ni un moment damunt de cap catre.
Com a comiat, un poema del camp dels meus inferns amb el títol Homes i dimonis escuats.
Els dimonis amb cua i banyes
i calefacció central,
ens envolten a tothora
diu la cúria clerical.
Fa alguns temps que aquí es venia
part del cel a bocinets,
i les padrines compraven
grans terreny a molt bon preu.
Jo tinc por cada vegada
que el veí fa anar el seu llit,
s’escolten coses rares
xiscles, crits i forts sospirs.
Els infants d’un bon col·legi
cara a cara es van trobar,
amb els diables pederastes
plens de vicis consagrats.
És que això és cosa molt sèria,
que els banyuts siguin presents,
ja que mai paguen impostos
dins d’aquest infern que estem.
Ara volen exorcistes,
perquè hi ha al món molts pecats,
castradors és el que manca
per castrar falses bondats.
Els dimonis de l’infern
ara tenen molta feina,
amb tot aquest personal
que lluny estan dels cels d’agenda.
Si el preu de l’exorcista no és gaire elevat, li puc assegurar feina fixa.
