Moltes felicitats, Miquel Puigdevall Lamolla!
Sr. Director:
No ens coneixem però som fills de la mateixa ciutat: Lleida. Tenim gairebé la mateixa edat, i tu, fa molt poc, has aconseguit una gesta esportiva realment admirable, a l’abast només de persones privilegiades. I que, al meu parer, ha passat desapercebuda a premsa, ràdio i televisió, amb excepció del diari SEGRE que l’ha difós, perquè els criteris periodístics dels diferents mitjans són molt diferents, afortunadament.
La notícia és que, aquest mes d’agost passat, has aconseguit, com a membre de la selecció espanyola de tennis de més grans de 55 anys, la medalla de plata, davant Alemanya, al Campionat del Món per equips de Veterans, celebrat a Ulm (Alemanya). Com en tots els àmbits de la vida, practicar un esport, o fer una altra activitat amb apassionament pot dur a l’esportista, com tu, o al practicant, una satisfacció personal envejable com aquesta. Es tracta, ras i curt, de gaudir de la vida.
El podi lleidatà de l’elit esportiva mundial té un nou membre, amb tu. Quantes províncies com la nostra (sobretot en població) poden dir el mateix? I els seguidors de l’esport de Ponent, ens n’alegrem i ho fem córrer. I si som lletraferits, com jo, amb poc en tenim prou per garlar. Aquesta és, d’altra banda, una de les tasques que tenim encomanades, i molt a gust, els ambaixadors lleidatans. Un triomf per assaborir amb temps, sense pressa, Miquel Puigdevall!
