SEGRE

R. BENET

'Les diferències entre Nova Caledònia i Catalunya'

BARBENS

Macron va dir sentir-se satisfet pel triomf del ‘no’ en la consulta, una “confiança en França”.

Macron va dir sentir-se satisfet pel triomf del ‘no’ en la consulta, una “confiança en França”.SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Sr. Director:

Aquest era el títol de la carta del Sr. Samuel Pastor, publicada el dia 8, en la qual pretenia alliçonar-nos sobre la diferència entre França i Espanya, pel que fa a la lliçó de democràcia que donen els francesos permetent la consulta de Nova Caledònia, al revés de com es comporta Espanya respecte de Catalunya. Com sempre, assistim a una exposició dels clàssics conceptes precuinats, degudament memoritzats, que constitueixen la base en què es basa la gairebé totalitat de “marianitos” del terra patri.

Deixant a part l’obvietat que la constitució espanyola no permet cap referèndum d’una part d’Espanya (que no siguin els previstos per a les autonomies), existeix una legislació internacional que regula aquests hipotètics processos, concretament la carta de l’ONU (Cap. XI Y XIII) i que, evidentment, obliga tots els països signants (comptant-hi Espanya). Ignorant els “territoris en règim d’administració fiduciària”, que no crec que en quedi cap, ens centrarem en els “territoris no autònoms”, (cap. XI), que és la relació de territoris que tenen dret a la independència, relació que no s’ha generat per sorteig, com és obvi, sinó que s’ha estudiat cas per cas, obtenint-se el conjunt de territoris citat.

Busquem al web de l’ONU la llista (crec que per a molts no els suposarà cap problema), i... sorpresa!, hi ha Nova Caledònia!, és a dir, que no és que França, graciosament, com creu el Sr. Pastor, els permeti una consulta, és simplement que els habitants de Nova Caledònia exerceixen el seu dret reconegut internacionalment i, per això, com és lògic, han d’expressar-se per mitjà d’un referèndum, no hi ha cap altra alternativa, i França està obligada a permetre-ho. Busquem, entre la resta de “territoris no autònoms” (apareixen els de tot el món), a veure si n’hi ha algun a Europa i... sí que n’hi ha!: Gibraltar, cap altre territori.

S’adonen ara de la diferència entre Nova Caledònia i Catalunya? No és qüestió de lliçons democràtiques, és de dret. Malgrat això, i de les reiterades indicacions de l’ONU perquè es procedeixi a descolonitzar Gibraltar, els anglesos van donant llargues a l’assumpte.

Entenen ara per què les guerres mai no desapareixeran? Perquè sempre hi haurà qui pretengui utilitzar el dret com a paper higiènic, i no cal especificar que també em refereixo a aquesta patuleia nacionalista que hi ha per on jo visc.

tracking