SEGRE

Jaume Bernadó Tomàs

La (in)seguretat de l'Horta de Lleida

Una Horta amb futur

Una Horta amb futurSEGRE

Creat:

Actualitzat:

SR. DIRECTOR:

Vaig néixer a la nostra preuada Horta i he viscut sempre en una casa de pagès. A disgust meu, cada cop és més complicat fer-ho, perquè paguem impostos de primera categoria i no tenim serveis ni de quarta.

Al mal estat dels camins, la brutícia que es deixa acumular al costat de carreteres i comunicacions, el servei de recollida de brossa que paguem com tothom i que tenim quan podem, les contínues persecucions fiscals per incrementar el valor cadastral i la pèssima gestió que es fa d’un espai que hauria de ser el jardí de Lleida, ara, de forma reiterativa, rotatòria i persistent, hem d’afegir les continuades visites dels amics del que no és seu.

Els habitants de l’Horta sempre hem compartit la nostra producció amb passavolants i persones que, fent un passeig, “només” agafen un préssec, pera o poma, però d’un temps ençà estem rebent continuats robatoris. Ara li toca a la partida de la Plana del Bisbe i carretera de Corbins, però abans li ha tocat al Sot de Fontanet, al camí de la Mariola, a les partides de Rufea i Butsènit, a Gualda, al camí de Grenyana i a tots els indrets dels voltants de la capital, sense deixar-ne un per espoliar. Han pogut seguir les notícies a la premsa dels grups de vigilància que s’han intentat fer i de les diverses queixes veïnals per la manca d’agents de l’ordre que puguin controlar la situació, però tot queda en res.

Nosaltres a seguir treballant per intentar subsistir i, això sí, pagar impostos sense parar, i els nostres camins utilitzats, a més de per la maquinaria agrícola, per un seguit de patrulles de lladres que busquen el moment per preparar l’escala i poder robar les nostres pertinences. La vigilància no existeix, ni de Mossos ni de Guàrdia Urbana, però cotxes i furgonetes que controlen els nostres moviments en tenim de forma continuada als voltants de les nostres llars.

Vull pensar que la corrupció i els sous dels polítics han deixat les arques públiques tan pelades que no queden diners per poder donar una mica de seguretat als pagesos i habitants de l’Horta de Lleida. Potser comença a ser hora de plantejar-nos què hem d’aportar a la societat en concepte d’impostos i que sigui proporcional als serveis que rebem. Moltes vegades menys és més. Haurem de ser menys rucs i més exigents.

tracking