SR. DIRECTOR:
En un petit poble, Torregrossa, al final dels anys setanta es va crear un club ciclista que els joves aficionats a aquest esport vam fer créixer enormement. De la típica cursa de festa major a competir arreu de Catalunya i posteriorment per Espanya. Emplenàvem dos autocars, un de pares i un altre de ciclistes. L’ambient alegre i joiós omplia les hores del trajecte i també les celebracions. Arreu on anàvem ens fèiem notar i deien: “Ja arriben els de Torregrossa”, fins i tot una gran esquella la fèiem tocar en cada racó per on aterràvem.
Ha plogut molt des d’aleshores, i aquell pòsit que vam posar l’han anat agafant altres xicots/es, que amb valentia han continuat aquest sacrificat esport.
Ara, estem molt tristos,
el company Modest Capell ens ha deixat. Fruit d’una tràgic accident en el qual l’extrema mala fortuna s’ha creuat per sempre més al mig del trajecte.
Un camí gens planer, ple de sacrifici, suor i constància. D’alegries, lluites i també decepcions. De llibertat, amistat, familiaritat. Racons descoberts, flaires de flors i vents d’il·lusions. “La pols no m’ofega però perdo el sentit/ Revolts, baixades, pujades/ Mai he desistit/ La foscor d’aquest trist dia/ Em trenca el meu gran cor, el cor partit.” Era el teu gran somni, el teu camí. La majoria del CC Torregrossa hem pogut compartir el teu somriure, i això és el que ens guardarem en el nostre interior. Per al company Modest, un ciclista per a l’eternitat.
