Diccionari lleidatà
SR. DIRECTOR:
Sóc un RTV (Reusenc de Tota la Vida) i el meu entorn sempre ha estat al Baix Camp. Però la vida fa moltes voltes i ja fa anys que el meu entorn s’ha ampliat fins a la Terra Ferma. A banda de la boira, van aparèixer a la meva vida unes paraules que no havia sentit mai i que, de vegades, fins i tot dubtava si eren catalanes. La meva dona és d’un petit poble de la Noguera, Bellmunt, i tot i que sempre parla lleidatà, quan és al poble la cosa s’accentua. De cop i volta vaig començar a sentir coses com esmuriac, cassigall, escatxigar, gormant, eixorivit, ajocar, monejar, esbellegat, mangala, esbarriar i un seguit de paraules que no havia sentit en la vida i que no em podia ni creure que fossin catalanes. Un dia, preparant els caragols a la llauna, el meu sogre em va donar el saler i em va dir “serva”. Acollonit, vaig mirar la meva dona i li vaig dir:
–Què he de fer?
–Aguantar-lo –va dir-me.
Quin ensurt!
Aquell dia vaig decidir fer-me un diccionari amb totes les paraules noves que aniria descobrint i ara m’he adonat que el meu lèxic català ha crescut de valent. Però els lleidatans no deixen de sorprendre’m. Amb el temps, fins i tot vaig atrevir- me amb una de les paraules; en una conversa amb amics vaig colar-hi la paraula esmuriac i, sabeu què? Doncs que ells en deien muricec. Vaig veure que cal molta experiència per fer-se el xulo. Però estic orgullós dels meus progressos. Amb els anys he après a diferenciar si el meu interlocutor és lleidatà, de Falset o de les Terres de l’Ebre. Diu la meva dona que aquest és el pas definitiu per ser acceptat com a lleidatà d’adopció.
