Onze anys sense tu, mama

Sr. Director:

Com passen els anys. Ja en van onze sense tu, mama. Onze anys de la teva absència, sense ser al nostre costat, sense poder dir-nos “bon dia”. Cada dia pensem en tu, tot ens recorda a tu; la casa, les flors, la teva habitació, qualsevol cosa que ens vas deixar. Ho donaríem tot per poder llegir-te aquesta carta, però ja no ets aquí, te’n vas anar on ja no hi ha retorn, on no et podem buscar. Els nostres cors encara ploren la teva partida, vius encesa com una flama, perquè no hi haurà més amor que el que nosaltres et guardem aquí. Quants records... No ens fem encara la idea de no tornar-te a veure. Et sentim aquí, als calaixos que guarden les teves fotos, amb el dolor de la teva absència. De vegades ens sentim egoistes perquè et voldríem aquí amb nosaltres i que se n’hagués anat el “bitxo”, aquell “bitxo” dolent que se’t va endur.

Quants cops ens demanem per què tu? Per què? Cada any per Reis ets amb nosaltres, com els teus últims Reis, junts els quatre, a l’habitació de l’hospital, i ja van onze anys sense que obris els regals, sense que ens facis petons, les teves abraçades, els teus somriures o aquest “nens, que guapos que esteu”. De vegades sembla que tot sigui un malson, que despertarem i et veurem a casa, amb el papa, parlant, somrient, gaudint, vivint... Et trobem a faltar, la mort és implacable i s’endú allò que més estimem i només ens queda el consol que un dia ens tornarem a veure i ens fondrem en una abraçada eterna. Sempre parlarem de tu, de com de meravellosa eres, dels teus dies bons i dolents, de tot el que ens vas donar i ensenyar, de com ens cuidaves ens estimaves, de que bona mare i muller vas ser.

Avui ja no ets aquí, però sempre hi seràs. Avui no podem abraçar el teu cos, però la teva ànima abraça la nostra cada dia. Avui no podem escoltar la teva veu, però la nostra intuïció no necessita paraules per escoltar els teus consells. Avui no podem veure’t amb els nostres ulls, però els nostres cors et veuen en somnis cada nit quan véns a visitar-nos.

Mama, sempre t’estimarem i sempre et portarem als nostres cors. Avui i sempre.