La festa dels rams a Maials i una queixa sorprenent

Sr. Director:

En resposta a la carta que publica el diari SEGRE el dia setze d’abril, subratllada com a carta del dia, faré un breu comentari: es queixa el senyor Francesc Sales Piñeiro –signant de l’escrit– de veure’s obligat a suportar la megafonia de l’acte, celebrat a Maials amb motiu de la festa de Rams, malgrat que ell no hi combrega. I això, amb la col·laboració de l’ajuntament, que, com a entitat que forma part d’un Estat laic, hauria d’abstenir-se –segons ell– d’intervenir en qualsevol manifestació de tipus religiós.

Admet, el signant de l’escrit, que el fet religiós enriqueix els valors d’un poble, i reconeix el dret a manifestar-lo públicament, tant de forma individual com en comú, dins d’una societat lliure. Idea amb què estic plenament d’acord. Aleshores, però, per què s’escandalitza de que un ajuntament recolzi una manifestació d’aquesta mena? O és que potser no és una iniciativa social, expressió de les nostres tradicions? I no hi veig pas el problema que un Estat, per molt laic que sigui, recolzi tot allò que aporti un valor a la nostra cultura, encara que siguin actes de caire religiós. O és que només han de rebre recolzament públic el cinema, clubs esportius, colles castelleres, etcètera? A més a més, l’ajuntament de Lleida també ha col·laborat amb associacions islàmiques de la ciutat per tal d’ajudar-les a trobar un local on poder fer el seu culte, ja que també són ciutadans d’aquest país i hi tenen tot el dret. I al prendre aquest tipus de decisions, l’Estat no es guia per dogmes religiosos, sinó pel seu valor social. I haver hagut de “compartir” la megafonia, el migdia d’un diumenge de Rams, doncs... tampoc és tan greu. Potser hi té quelcom a veure aquest llarg “confinament”, que ja ens comença a posar l’humor una mica agre.

Així que acabo felicitant l’ajuntament de Maials per haver estat sensible amb tradicions que constitueixen una part important de la cultura d’aquest país.