SEGRE

CARLOS I MARIA ROSA

Al personal de l'Hospital Santa Maria de Lleida

Habitació 267 de l'Hospital Santa Maria de Lleida

Imatge aèria dels jardins i de l’hospital Santa Maria de Lleida.

Imatge aèria dels jardins i de l’hospital Santa Maria de Lleida.SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Sr. Director:

Durant la matinada del dia 25 de març vam ingressar a l’Hospital Santa Maria de Lleida amb diagnòstic de pneumònia bilateral per Covid positiu, traslladats des del servei d’urgències de l’Hospital Arnau de Vilanova. Al ser parella, ens van permetre estar junts a la mateixa habitació durant les tres setmanes que va durar l’estada a l’hospital. Vam arribar desconcertats, amb una sensació extrema de malaltia, amb els ressorts de pànic en alerta màxima i un estat basal i psicològic lamentable.

Sóc infermera en actiu i sé que el desconeixement sobre com evoluciona el coronavirus en un organisme contagiat i la por a les complicacions que pugui originar incrementen l’angoixa dels malalts hospitalitzats, que en aquests moments agraïm més que mai el tracte professional i humà dels qui ens venien a atendre malgrat que no els vèiem les cares, vestits tots d’astronauta com anaven.

Per aquest motiu, volem destacar aquí que va ser una experiència increïble sentir com tots ells “es preocupaven per la nostra preocupació” amb una entrega que ens feia sentir com si fóssim les persones més importants del món, les úniques. La seva actitud no ens deixava de sorprendre: sempre amb paraules encoratjadores, fins i tot quan vam saber que la meva evolució no era favorable; personalitzant el pacient al recordar els nostres noms al dirigir-se a nosaltres i l’obstinació perquè no ens separessin fins al final per no empitjorar la delicada situació emocional per la qual estàvem passant. Cal destacar l’excel·lència de les tècniques d’infermeria emprades; la correcta observació dels protocols d’higiene tant per part dels metges, infermeria, auxiliars, zeladors i personal de neteja; la paciència i professionalitat de les fisioterapeutes, que venien a fer-nos fer exercicis matí i tarda, festius inclosos; l’empatia de les supervisores i les encertades decisions terapèutiques del Dr. Nacho Moliner i de la Dra. Anna Pérez, sempre prèvia informació al pacient i consensuades amb aquest quan era possible.

La pandèmia viscuda ha comportat una immillorable ocasió per entendre l’excel·lència com un valor ètic, la inspiració humanista que han de tenir les professions dedicades a la protecció de la salut, valorant tal com es mereixen els professionals que les duen a terme. No ens oblidem de potenciar-ho i fem que surti alguna cosa positiva de tot l’horror viscut els darrers mesos.

Per acabar, em remeto al que els vaig dir amb llàgrimes als ulls en el moment de marxar de l’hospital, quan em van fer el passadís repartits tots a banda i banda: “Ha estat dur, molt dur, però ha valgut la pena patir-ho perquè així hem tingut l’oportunitat d’haver-vos conegut.”

tracking