Joan: tu, com l'Estany

SR. DIRECTOR:

“Llegeix i escriu cada dia, encara que només sigui una mica.” Sempre recordaré aquestes (molt teves) paraules. Fou un dia després d’una de les primeres edicions del Premi de Narrativa Breu Joan Solà i he de confessar que no només les tinc molt presents, sinó que recordo com si fos avui el teu entusiasme en aconsellar, com sempre i a tothom, estimar la nostra llengua.

Avui que fa un any que ja no ets amb nosaltres, segueixo un cop més el teu consell i m’atreveixo a escriure’t aquestes ratlles, després de buscar la inspiració tot llegint textos, articles i poemes de la teva terra: Banyoles. Et preguntaràs per què. Mai no t’ho havia dit i me’n penedeixo, la veritat. I és que, quan he tingut la sort de visitar el seu estany, en veig imatges o senzillament tanco els ulls i hi penso, mai no he pogut (i mai no he volgut) evitar comparar-te amb aquest paratge tan espectacular. Ara més que mai em reconforta, encara que només sigui una mica.

Passejar-hi i navegar-hi és com tenir-te ben a prop encara. És com asseure’s a taula amb tu i conversar sobre la vida. Sí, perquè amb tu (quina enyorança!) sentir-se família i l’amistat sempre anava acompanyat de saviesa, serenor, tranquil·litat... Com la que es respira quan, en les aigües de l’estany de Banyoles, admires la boira que s’hi desplaça convertint el paisatge en una atmosfera espectacular, una boira que ens connectarà per sempre amb tu.

Joan, no ho oblidis. Nosaltres no t’oblidem.