Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© CARTA AL DIRECTOR
SEGRESr. Director: Vaig nàixer l’any 1971 a la clínica l’Aliança. El meu pare lleidatà i la meva mare aragonesa, però de ben petita vivint a Lleida. Cap dels dos ja no els tinc, però els meus records d’infantesa són molts: aquelles ganes de tocar el piano al baratillo del carrer Major amagant-me quan veia lo Marraco, la meva primera bicicleta comprada amb molt esforç al Calucho, els estius a la torre del camí de l’Albi, les tardes de dissabte amb la colla al Sistema, al Trident i als Vins, amb el meu primer i últim vespino, els estudis al col·legi Episcopal, l’afició per la música i la ràdio, els garrotins i pujar al castell per albirar Lleida. Tot això em fa sentir lleidatà.
També soc català. He viatjat de nord a sud i m’agrada la Costa Brava, el caràcter de l’Empordà, la gent agraïda del Deltebre, estiuejar a Salou i Cambrils, els manresans, els de la muntanya, els de la Franja. Tots diferents però junts. Recordo les primeres emissions de TV3 i el JR de Dallas parlant en català, visitar Montserrat i la Sagrada Família.
Em sento espanyol. Per motius laborals he viatjat per tot Espanya. Conec gallecs, madrilenys, andalusos, murcians, extremenys, etc. Tots són diferents però amb els seus costums propis. He fet la mili, m’agrada veure la desfilada militar, visitar el Pilar, anar a casa de la meva mare a l’Aragó. He crescut mirant l’1,2,3 i Verano azul a la televisió espanyola i m’agrada escoltar amb respecte l’himne nacional. Des de fa tres anys ja no viatjo. Estic vivint en un apartament molt cuco amb totes les despeses pagades al carrer de Victoria Kent, amb vistes a la Seu Vella. Estic gaudint d’un temps sabàtic.
Crec que aquesta reflexió meva la comparteix molta gent i la defensa com jo, però per a molts és incompatible el fet de sentir-se espanyol i català alhora, i això no és acceptable. La ignorància és molt atrevida. Tots aquells que volen dividir la societat són els primers que no s’han mogut mai de casa i fins i tot no coneixen ni la seva pròpia ciutat
Comentaris
Sentir-se només català és respectable, però com a mínim, igual de respectable que sentir-se lleidatà, català, espanyol, europeu i ciutadà del món. Malament dels que discriminen per aquest motiu o es senten superiors pel sol fet d'haver nascut en un punt determinat del mapa.
Denunciar comentari Respondre
El veí del carrer Victòria Kent ho estava fent molt bé en el seu discurs fins que ha culpat als que tenen una opinió diferent de la seva de dividir la societat. Ho reconec, això ha sigut molt espanyol per part seva.
M'ha fet reflexionar sobre què motiva l'adscripció identitària. Alguns se senten el que se senten perquè no coneixen una altra cosa, altres per la cultura, altres pels llocs i les vivències, i altres per un sentit de justícia... o una barreja d'això i allò.
Sentir-se espanyol és motiu de molt orgull, tant com de vergonya. Una responsabilitat que, aparentment, la majoria no vol fer-se'n càrrec. Mentrestant, els que podem triar preferim més orgull que vergonya encara que això vulgui dir que també ens toca assumir la contrapart de tristesa, lluita i anhel perpetu. No val només quedar-se amb el millor també cal reflexionar sobre el pitjor, com sentir-se espanyol en un estat que t'odia per ser català, per la teva llengua, per la teva cultura, per la teva història, etc.
Sr. "Lo Marraco". Padre de Buenos Aires (Argentina), madre de Sabero (León), nacido en Lleida, viviendo dos años en Barcelona y ya próximo a mi jubilación. Su infravaloración de los que no piensan como Vd. da mucho que pensar a lo que nos conduciría una sectaria visión de nuestra sociedad.
Un insigne literato castellano, dijo en su día: "La ignorancia se cura viajando"
Suscribo totalmente lo mencionado por nuestro convecino de Victoria Kent.
loMarraco va dir..
Acuses a una persona que es sent Espanyola i Catalana d'antidemocràtica. Entenc que si les persones no pensen o senten com tu son antidemocràtics. Haurem de pensar i sentir com tú diguis llavors ajajajajajaj. T'has lluit xiquet...tan sols t'ha faltat acusar-lo de feixista
Sentir-se lleidatana, catalana, andorrana i francesa...
Sr. director: subscric fil per randa tot el que diu el senyor que va néixer a la clínica de l'Aliança l'any 71, jo vaig néixer al 63 a l'hospital Arnau de Vilanova, la meva mare de Mollerussa i el pare de Puigverd d'Agramunt, estimo Lleida on vaig néixer i viure fins als divuit anys, llavors vaig anar a viure al Principat d'Andorra on vaig quedar-me vint-i-cinc anys, on van néixer els meus dos fills i on vaig viure com una andorrana més, he viatjat per Europa i amb més intensitat per França. Així és que, i segons el senyor que va néixer a l'Aliança, soc lleidatana i catalana, i tant que si, i aprecio molt la meva ciutat de naixement, també m'estimo Catalunya, el meu país, on entenc que hi són les meves arrels, on es parla la meva llengua i on els costums són els meus, m'estimo, també Andorra, mateixa llengua i molts, molts costums compartits, i finalment França, aquí l'idioma és diferent, però no més estrany perquè fa molts anys que el parlo, on alguns costums són molt semblants als nostres i on el paisatge i la seva gent em tenen el cor-robat. Per tot això, i segons la teoria del senyor que va néixer a l'Aliança, soc lleidatana, catalana, andorrana i francesa, oi?
No m'agrada la gent que no accepta que altres pensem o ens sentim diferents de com ells se senten, ja sigui pels nostres orígens, vivències o creences. En els països civilitzats les diferències es dirimeixen a les urnes i mai a hòsties, només aquell que vulgui imposar el que ell creu o penso pot dir que, les urnes, divideixen...
En la vostra opinió, "no és acceptable que hi hagi qui pensi que és incompatible sentir-se espanyol i català alhora".
En altres paraules no accepteu qui te altres idees democràtiques. Però qui divideix la societat és qui no pensa com vós. Veieu on és el problema del vostre raonament? Pel que fa a "conèixer la vostra pròpia ciutat", segurament us sorprendrà el que descobrireu si us informeu sobre el que li van fer a Lleida per dues vegades els exèrcits espanyols.
Jo com tu, també vaig néixer a l´Aliança però a diferència de tu, Victòria de Kent, només em sento català i prou. Jo no sento res de res quan escolto el teu himne, de fet intento no escoltar-lo canviant de cadena.
Denunciar comentari RespondreA diferència teva, jo respecto la teva opinió però tu no respectes que jo em senti català i prou. I no saps la vergonya que sento quan porto el DNI damunt o quan ensenyo el meu passaport. Jo no soc aquell. Per mi allò és una imposició legal.
I quan viatjo pel mon sempre dic el mateix: I´m only catalan, Sono catalano, je sui catalan, Ich bin catalan...i així deixo les coses clares.
I recorda que Gibraltar mai serà vostre. God Bless the Queen ¡