Què hem de fer amb els okupes?

SR. DIRECTOR:

Crec que són poques les persones que no hagin patit de prop o lluny la problemàtica que suposen els okupes. Conec un cas molt proper, on en un pis propietat de la Sareb s’ignora el nombre total d’ocupants que hi ha, car el moviment és gairebé nocturn i sempre s’hi veuen cares noves. Segons el que expliquen els veïns del bloc afectat, aquests xicots no només no s’adapten a les normes mínimes de convivència, sinó que a sobre tenen mascota que no treuen a passejar i l’entrada de l’immoble sol ser l’espai adient per a les seves necessitats, i a la matinada molts cops demana eixir, bordant i despertant tot el carrer. Evidentment tenen el corrent elèctric gratuït (ja se m’entén, no?), disposen, això sí, de moderns patinets, que com es pot suposar, recolzen on els sembla deixant a les parets les marques dels pneumàtics. I així tots els dies. I jo em pregunto, com s’ha arribat a aquest estat? Com es tolera això? Quin control tenen aquests joves? Per què la Sareb (tot i que compleix amb els seus deures amb la comunitat) no té l’obligació de sanejar (literalment, des de tots els punts de vista) tots els seus immobles?

La societat se sent indefensa davant aquesta situació i crec que la responsabilitat final és dels polítics. Tant costa fer un decret que qui no acrediti ser propietari o llogater d’un pis se’l pugui expulsar? De seguir així, entenc que l’efecte crida que suposa aquesta permissivitat faci que tot aquest jovent, sobretot vingut del Magreb, intenti fer-se amo d’habitatges que en principi resten buits (o no), i trencant la majoria de vegades la normal convivència de la comunitat on diuen que voler residir.

Tant de bo ocupessin les institucions d’igual forma, i així, això no passaria. Ah!, que tenen els seus guardians i seria impossible. Doncs per què hi són els polítics i forces de seguretat per a la resta de ciutadans?