SEGRE

ADOLF MARTÍNEZ PRIMO. secretari de la Germandat Pau Pi

La figura del Pau Pi i orígens dels carnavals a Lleida

Creat:

Actualitzat:

SR. DIRECTOR:

Tal com diu el Sr. Jordi Curcó en el llibre Fets, costums i llegendes, el carnaval significa privació de la carn, comprèn un període de temps de gran llicència en els costums i d’amplíssima llibertat, que coincideix amb l’inici del temps de Quaresma. Segons les més antigues tradicions lleidatanes, el personatge popular i representatiu del nostre carnaval és el gran Pau Pi o rei dels Carnestoltes, si bé en el Costumari Català de Joan Amades se’ns parla d’un personatge que vestia de manera extravagant anomenat el Marraco.

Els nostres historiadors assenyalen que aquestes celebracions festives i de disbauxa foren molt renombrades l’any 1877. El millor acte de carnaval lleidatà era l’anomenada Rua Major amb la presentació del Pau Pi, que era portat per una sèrie de diables i la gent s’agrupava en comparses i colles. En Pau Pi és la personificació del Carnestoltes a Lleida. Un personatge singular, exclusiu del carnaval lleidatà. L’origen d’aquesta figura s’ha de buscar en un personatge que després d’haver estat a diferents països va fer una fortuna i al seu retorn a Lleida, trobant-se amb l’inici del carnaval i veient que la població estava poc participativa amb el carnaval, ell pel seu compte es fa càrrec de totes les despeses ocasionades i aleshores comença a invitar persones de la població per començar la disbauxa durant tota una setmana, en el que va ser uns dels carnavals més memorables i històrics de la ciutat de Lleida.

L’inici dels carnavals a Lleida cap als anys 70 els trobem amb el Jordi Plens, el Pere Yuguero, el Quimet Mateo i el Manel Pelay, que cap a finals del franquisme surten disfressats per la ciutat però amb poca afluència de participació ja que més aviat van sortir d’amagatotis. Val a recordar que aquesta festa en l’època franquista va estar prohibida. Però el primer carnaval amb cara i ulls a la ciutat de Lleida data dels anys 76-77 en què aquest grup de carrinclons, juntament amb el Fernando Jove, el Ramon Cavero i l’Albert, surten disfressats amb un autocar ple de gallines passejant-se per la ciutat de Lleida fotent un bon sarau. Més tard entra el Sr. Pere Yuguero a la comissió de festes de l’Ajuntament de Lleida i a partir d’aquest moment s’estructura i organitza d’una manera més formal els carnavals a Lleida amb diferents comparses. La presentació dels carnavals van a càrrec de l’Aula Municipal de Teatre, que sovint compta amb la col·laboració de l’Esteve Cuito, actor i dinamitzador cultural lleidatà.

És durant l’any 1991 que es recupera el personatge del Pau Pi, i basant-se en la informació aportada per l’Ateneu Popular extreta del costumari de Joan Amades es fa una vestimenta i caracterització similar. Aquesta presentació en societat d’aquest personatge es fa al Casal de la Joventut Republicana amb una espècie de representació teatral on apareixen un grup de gent vestit amb un barret de copa i disfressats tots iguals i d’aquí podem parlar de l’origen de la Germandat Pau Pi. En aquesta vestimenta hi col·labora la botiga ja desapareguda Guasch del carrer Major. Durant els primers anys la figura del Pau Pi sempre va estar representada pel mateix, en aquest cas el Jordi Plens, que va ser collista de l’aplec i una persona molt lligada a l’activitat cultural de la ciutat de Lleida i que va morir l’any 2010. A partir d’aquesta data la Germandat Pau Pi es fa visible en els carnavals de la ciutat de Lleida acompanyant sempre la figura satírica d’aquest rei Carnestoltes; es creen estatuts, s’ubica la seu d’aquesta entitat al centre històric i des de lla vors no ha deixat de col·laborar i participar en els carnavals.

Al carnaval la seva participació comença amb la tria de la figura del Pau Pi que presidirà els carnavals. Aquesta manera de triar aquesta figura es fa amb votació de tots els membres que la formen. Aquest fet se celebra en el tradicional sopar d’elecció del Pau Pi, en què el menú típic consta d’embotits i sopes de pa. Un altre acte en què participa aquesta germandat és en la tradicional tupinada, que marca els inicis de carnaval i és la nit en la qual es disfressa l’Indíbil i Mandoni per anunciar i fer saber a tota la ciutat de Lleida que ja han començat els carnavals. El dissabte de carnaval al matí tota la germandat juntament amb el Pau Pi es reuneixen a la plaça Ereta disfressats, d’on surten fent sarao fins a l’ajuntament, on són rebuts per alguna autoritat municipal i es llegeix un escrit basat en un manifest explicant-li i assegurant-li que es dedicaran tots els esforços per tal de portar durant aquests dies alegria a la ciutat de Lleida.

A la tarda de carnaval abans de començar la rua es llegeix el discurs a tota la ciutadania, discurs punyent, crític i sarcàstic en què no es deixa de criticar res. Un cop fet aquest discurs es dona per iniciada la rua, presidida en la primera carrossa pel rei Pau Pi i tota la seva germandat al davant de tot. L’endemà al matí el Pau Pí es passeja en la tradicional sortida de la cursa de llits que organitzen els castellers de Lleida. Arribant al Dimecres de Cendra, la Germandat Pau Pi organitza i participa en el tradicional enterrament de la sardina en el qual plorones, dimonis capellans i escolanets ploren i acomiaden el rei Pau Pi fins l’any que ve. Val a dir que cada any es busca un lloc emblemàtic i polèmic a la ciutat de Lleida per enterrar la figura del Pau Pi.

tracking