Un bon any cultural

Un dels trets més significatius de l’any que estem a punt de deixar enrere ha estat la projecció exterior i l’empenta a la nostra Cultura que han generat les commemoracions dels centenaris de Xavier Gosé i Enric Granados que, en el cas del pianista i compositor, encara continuaran durant tot el 2017. La identificació i el compromís de la ciutat amb aquests dos creadors han estat el motor d’una sèrie d’esdeveniments artístics i amb dimensió internacional que han servit per posar en valor el seu llegat i ampliar-ne el reconeixement.

El Museu d’Art Jaume Morera –de titularitat municipal i que posseeix la major col·lecció d’obra de Gosé– i la Comissió de l’Any Granados –impulsada per la Paeria amb el suport de la família Granados i de les principals institucions musicals de Lleida, de Catalunya i del conjunt de l’Estat– han contribuït a posar llum sobre la vida i l’obra de dos artistes extraordinaris i profundament vinculats amb Lleida.

En paral·lel als anys Granados i Gosé, la ciutat ha mantingut el seu vigorós ritme cultural en totes les vessants artístiques així com la indiscutible condició de capital cultural per a un ampli radi geogràfic. Lleida té equipaments referents (la Llotja, l’Auditori Enric Granados, l’Escorxador, el Museu Morera, la Panera), festivals i cites de tots els àmbits (literatura, cinema, música, arts escèniques), patrimoni (la Seu Vella o el Castell de Gardeny, entre molts altres elements) i centres educatius artístics municipals (Conservatori i Escola de Música, Aula de Teatre i Escola Leandre Cristòfol) que contribueixen a forjar futurs professionals i nou públic.

A aquest bagatge, enguany s’hi ha sumat el Centre Experimental de Cinematografia i les Arts Audiovisuals de Catalunya que s’ha ubicat al Magical Media de Gardeny i la nova direcció conjunta dels espais escènics de la ciutat. Així mateix, tenim en l’horitzó el trasllat del Morera a la que serà la seva seu definitiva, l’edifici de l’antiga Audiència a la rambla de Ferran, i, en el camp del patrimoni, la restauració de les cobertes del Claustre de la Seu Vella –incloses al projecte de pressupost de la Generalitat– així com el final de les obres de recuperació del Call Jueu.

Lleida té la plena voluntat de continuar evolucionant i assolir noves fites en el camp de la cultura i per impulsar les seves indústries. La Paeria té clar que hi ha d’exercir un paper central, d’acord amb el que ha fet els darrers anys i en la línia, també, del conjunt dels ens locals. Es calcula que, del total del Pressupost públic en Cultura a Catalunya, el 60,8 per cent prové de les administracions locals; el 37,4 per cent, de la Generalitat, i l’1,8 per cent, de l’Estat. En tot cas, a la ciutat de Lleida sempre hem tingut com a aliats i potents suports en matèria cultural les altres administracions. El cas ja citat de la Seu Vella, el Parador de Turisme al Convent del Roser –impulsat per Turespaña– i el projecte del Museu Morera –pel qual esperem rebre suport de la Generalitat, de la Diputació de Lleida i del Govern Central– en són exemples representatius.

Els Ajuntaments som el pal de paller de la despesa cultural a Catalunya. I ho hem de seguir sent. La cultura és cabdal per al desenvolupament de les persones, de les ciutats i de la societat. Sense cultura, no hi ha progrés. Així ho entén la Paeria que, al 2017, destinarà 6,11 milions d’euros del pressupost municipal, el 4,6% del total, a polítiques culturals. És una inversió elevada si tenim present que, per exemple, al darrer pressupost de la Generalitat, la proporció dedicada a Cultura ha estat del 0,74% i al de l’Estat, del 0,2%. Estat i Generalitat destinen a Cultura percentatges inferiors que els ens locals per a les seves competències en temes que són grans consumidors de Pressupost (Sanitat, Educació, Seguretat, Pensions...) però el lideratge municipal en Cultura és molt rellevant i evident.

És necessari, però, buscar fons addicionals als recursos públics per a la producció i difusió cultural. D’una banda, cal desenvolupar incentius fiscals al mecenatge cultural, com va fer França des de l’any 2003 amb excel·lents resultats. I cal incentivar el consum de cultura amb una reducció sensible de l’actual 21% de l’IVA.

Hom pot dir que no és sostenible el doble efecte d’incentivació fiscal i reducció impositiva, però cal veure en la Cultura el primer generador de llocs de treball en el futur, com també va dir el president Puigdemont en el darrer acte a Lleida.

La Paeria aposta per la Cultura en les seves vessants de desenvolupament de la persona i de la societat, però també en la seva vessant d’indústria cultural i, per tant, de promoció econòmica i d’ocupació de qualitat.

Els esdeveniments lleidatans d’enguany han posat el focus en les arts plàstiques, en la música, en la dansa i en el cinema, amb el nou Centre Experimental de Cinematografia i les Arts Audiovisuals a Gardeny. En el món de la literatura, a l’impuls propi del món editorial lleidatà s’hi sumen, com a catalitzadors, els Premis Vallverdú i Màrius Torres i, l’any vinent, el festival de poesia Mahalta. I en les Arts Escèniques, un dels àmbits pels quals som més reconeguts amb els estudis de l’Aula Municipal de Teatre, continuarem el procés d’internacionalització dels mateixos de la mà de l’equip directiu de l’Aula i de la nova direcció dels equipaments escènics.

La Paeria continuarà treballant amb pols ferm per impulsar la cultura de Lleida i per fer-ho de la mà i amb la màxima complicitat de les entitats culturals i dels creadors de la ciutat.