Per una ciutat amable

L’urbanisme és el conjunt de normes i disposicions tècniques, administratives, poblacionals, socials i econòmiques que cal tenir en compte en el desenvolupament harmònic, racional i humà dels centres habitats. Però cal la voluntat dels gestors polítics que hi ha al capdavant de les institucions, per fer fidelment possible aquesta definició.

D’aquí que la meva predisposició com a servidor públic ha estat, és i serà sempre treballar per fer de Lleida una ciutat amable. Així m’ho vaig proposar quan vaig ser escollit regidor a l’Ajuntament de Lleida i en aquesta línia he continuat treballant, després d’una forma més directa com a responsable municipal de les polítiques d’urbanisme i, en la darrera etapa, com a paer en cap.

Ho hem fet plegats des de l’equip de Govern municipal aprovant i endegant projectes com el Pla del Riu, un document que fa una diagnosi acurada de les característiques, les oportunitats, els problemes i els actius del riu Segre al seu pas pel nostre municipi, i que també defineix les línies estratègiques per a la millora de la relació entre el riu i la ciutat i els usos ciutadans, des d’un punt de vista cultural, ambiental, d’oci i esportiu.

Però també ho hem fet posant en marxa l’Ordenança del Paisatge, una normativa en què Lleida és pionera i que neix amb l’objectiu de preservar el dret a gaudir d’un entorn agradable, alhora que permet endreçar i protegir els elements que configuren la identitat cultural de la ciutat, tant en l’àmbit urbà com en l’espai natural i rural.

Aquesta ordenança, juntament amb el Pla de Muralles, que vetlla per la protecció i model de gestió de l’entorn de la Seu Vella, el gran símbol de la ciutat, les set àrees d’innovació urbana al Centre Històric i el Pla Estratègic de Cultura, avalen la candidatura que ha de permetre a la Unesco catalogar el nostre monument com a patrimoni mundial.

La Seu Vella i el riu són dos dels grans símbols de Lleida, però hi ha un tercer: l’Horta, a la qual cal retornar el seu protagonisme. Per això aquesta legislatura he tingut especial cura a tenir la mirada posada en l’Horta de Lleida, el gran pulmó verd de la ciutat, amb una extensió de prop de 20.000 hectàrees. Un espai que cal protegir, però on s’ha de poder generar activitat econòmica per poder-hi continuar vivint.

En aquesta línia de protecció i gaudi de la natura, s’han arranjat espais com els Aiguamolls de Rufea i els Miradors del Riu, però també s’han posat en marxa polítiques i actuacions vers la sostenibilitat, incidint amb la generació de noves zones verdes. S’han creat boscos urbans a Cappont, Balàfia, Magraners i el Turó de Gardeny, que han contribuït amb èxit a una aposta personal: la plantació de més de 9.000 arbres durant aquest mandat.

També hem ampliat la xarxa de carril bici i aprovades disposicions com el Pla de Lluita contra el Canvi Climàtic i el Pla d’Acció Local de Qualitat Acústica. Fins i tot, hem volgut tenir en compte el benestar de les nostres mascotes, projectant o arranjat nous parcs, on els gossos tenen un espai per esplaiar-se. Als barris de Camp d’Esports (Jaume Magre) i Centre Històric (Santa Cecília) ja funcionen i a la Mariola (Jardins Primer de Maig) i Llívia (Sant Anastasi), aviat seran una realitat.

Però una ciutat amable no pot passar per alt la mobilitat dels seus habitants. Hem posat els fonaments perquè l’Estació Lleida-Pirineus exerceixi un paper de centralitat urbana. Estic convençut que farà les funcions d’Estació-Central, node de comunicacions, en ser punt d’entrada del ferrocarril i en acollir la projectada estació d’autobusos, però també en ser l’epicentre de les rodalies comarcals i locals que cal desenvolupar a futur.

En definitiva, tot un treball per fer de Lleida una ciutat amable i còmoda, que millori la qualitat de vida dels seus habitants. Una ciutat que mira el futur amb optimisme, però que necessita la complicitat de tots i totes per fer-la molt millor. Som-hi, doncs!