Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CAVE CANEM
  • RAMON CAMATS

Dret a morir dignament

08/04/2017 a les 05:03
RamoRamon Camatsn Camats

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Ramon Camats

No me voy por cobarde ni porque esté solo y piense que me van a cuidar mal. Al contrario. Tengo una mujer y unos hijos que sé que se van a desvivir por mí.” Així s’expressava José Antonio Arrabal poc abans de morir, quan ja tenia clar que hauria de plegar de viure per la seva mà. En efecte, la Ley de Autonomía del Paciente del 2002 només contempla la possibilitat de rebutjar un tractament que allargui la vida. La sedació terminal, també permesa, només s’aplica al malalt a qui resten poques hores de vida –cosa que han de determinar els metges segons criteris variables– i no val per al seu cas. Arrabal, diumenge passat, no agonitzava, no sentia dolor agut i insuportable, però sabia perfectament que havia d’acabar, en pocs mesos, paralitzat com un vegetal. La seva malaltia, una ELA (paràlisi lateral amitròfica), irreversible i incurable, el condemnava.

Comptat i debatut, José Antonio només tenia dos opcions. La primera: fer-se cuidar per la seva família fins que la sedació terminal fos inevitable, i pel camí acabar de perdre el poc control que li quedava del seu cos; ara ja només podia moure un braç amb dificultats. La segona: plegar de viure mentre podia decidir-ho. A España no podia esperar que altres l’ajudessin: el seu acte és legalment un suïcidi, i la llei preveu penes de presó per a les persones que cooperin amb actes necessaris a la mort voluntària d’una persona. Podia anar a Suïssa, on està permesa aquesta ajuda, però el viatge i el procés costen 12.000 euros, que va preferir estalviar a la seva família. Així que només li quedava una opció: “Me indigna tener que morir en la clandestinidad”, se’l veu dir al vídeo on enregistra la seva mort per a la posteritat. La frase és un judici definitiu i inapel·lable sobre la legislació penal i sanitària del país: arcaica, plena de prejudicis religiosos sobre la sacralitat de la vida i sobretot indiferent al patiment dels que han de morir. Legislació, però, que no coincideix amb l’opinió de la gent a les enquestes. Segons aquestes, el 80% de la població estaria d’acord a despenalitzar l’eutanàsia. Si tothom creu que tenim dret a la vida però no l’obligació de viure a qualsevol preu, com és que les nostres lleis ens obliguen encara a malviure abans de morir?

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre