Aprovar suspenent

Jo no sé vostè, però quan duc el cotxe al taller, vull que me l’arreglin. No en tinc prou que em diguin que no se n’han sortit, però que he d’abonar igual la factura perquè el mecànic s’hi ha estat hores i, sobretot, s’ha esforçat molt. Tampoc no em satisfà que em diguin que m’he de fer al càrrec que l’operari té problemes a casa, que no s’entén amb els pares (amb els quals, pel que sembla, encara viu) i que, a causa d’altres variades circumstàncies, li costa concentrar-se i el distreu cada mosca que es posa damunt del càrter.

Per tot plegat em rebenta que, per arrodonir el discurs, el propietari del taller, mentre em torna les claus del cotxe que no s’engega, em presenti la factura dient que ja em faran un “pla individual d’abonament”, a còmodes terminis, però que pagui igualment. La setmana entrant molts professionals d’ensenyament es trobaran en situació anàloga quan hagin de posar les notes d’ESO. Dels alumnes, per descomptat dels pares i fins i tot d’alguns tutors acadèmics, rebran “factures” similars que hauran de satisfer-se amb aprovats immerescuts.

Per obtenir el títol d’ESO, que permet accedir al Batxillerat, i d’aquí a la universitat, no cal haver aprovat totes les matèries. Amb dues de suspeses es passa, si l’equip docent considera que el pes o la naturalesa d’aquestes no impedeix assolir les “competències bàsiques”. Tot plegat implica el menyspreu autoritzat de determinades assignatures, pressions diverses i ajustament de resultats a la mida intel·lectual dels avaluats.

El problema no és fer una educació inclusiva que proporcioni a tothom els mínims imprescindibles, si cal amb les necessàries adaptacions. El problema és quan l’excepció s’arrossega i esdevé sistèmica. I quan els alumnes –que en això ja segueixen les passes dels adults que seran– apliquen la llei del mínim esforç i aprenen a obtenir el mateix a sota preu. Les resultes de tot plegat són conegudes: depreciació dels títols. Cada cop valen menys perquè no costa gaire obtenir-los. I alhora devaluació de les competències que aquests títols acrediten.

Pensi una mica, qui vol que l’operi de les morenes (hemorroides, dit científicament)? Vol un metge que sàpiga molt i que hagi tret tot d’excel·lents o ja li va bé un d’aprovats justets o regalats?