SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Tothom té el que es mereix” és una frase mítica. Vull dir que expressa una interpretació mítica del món i del MAL que hi esdevé i alhora una creença no prou justificada per l’experiència. És cert que si beus massa pots morir de cirrosi i si no estudies gaire tens moltes probabilitats de suspendre. Aquests i altres exemples per l’estil justifiquen la idea que hi ha una mena de justícia retributiva pel que fem. Però això no val en absolut com a teoria moral ni com a teoria global de la justícia, ni com a teoria de l’ordre de les coses. Tenien el que es mereixien els que van morir ofegats al tsunami d’Indonèsia de 2004, o esclafats pel terratrèmol de Sichuan de 2008, o per l’erupció volcànica de Pompeia l’any 79 dC? Mereixien res del que els va passar els jueus massacrats als camps de concentració nazis, les dones violades durant els Sant Fermins de cada estiu o els milers d’emigrants ofegats al Mediterrani durant els darrers anys? Si algú sostingués, dels primers, que són responsables del que els va passar perquè voluntàriament vivien en llocs potencialment perillosos. O dels segons, que els jueus haurien de viure a casa seva i no en països aliens, que les dones violades s’ho van buscar per anar de festa a un lloc ple de mascles beguts i que els emigrants eren responsables per posar-se al mar en barquetes inestables..., diríeu que qui parla és un que no hi toca gaire o que té molta mala fe.

Com hem d’entendre ara el que han escrit uns individus sobre els atemptats a Barcelona i Cambrils? Els transcric alguna bajanada delirant de mostra: “No queríais menos turismo? Deseo concedido”, o la piulada feta per un regidor d’un partit el nom del qual no vull recordar: “Cuando un país se debilita por ideas independentistas pasan estas cosas.” Rere la rancúnia, l’enveja o l’odi contra Catalunya es veu alguna cosa més: una interpretació sobre els orígens i les causes del MAL, en majúscules. Com si hi hagués una mena de justícia còsmica-telúrica-mítica que, sense esperar a l’altra vida, posés les coses a lloc en aquesta. El pecat dels catalans és voler la Independència, així doncs, l’atemptat és el merescut càstig. Ai, Senyor, baixeu si no teniu feina. El mal potser no té remei, però l’estupidesa pot curar-se amb educació.

tracking