x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CAVE CANEM
  • RAMON CAMATS

El camí de la felicitat

17/03/2018 a les 05:21
RamoRamon Camatsn Camats

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Ramon Camats

Tots els homes volen viure feliços, però es mouen a les palpentes quan busquen allò que fa feliç a la vida. I no és fàcil aconseguir la felicitat, ja que hom se n’allunya com més delerosament l’empaita, si ha equivocat el camí. Si aquest el du en sentit contrari, la mateixa velocitat augmenta la distància.” Amb aquestes paraules s’enceta el llibre De la felicitat (De vita beata, en llatí) del pensador cordovès Sèneca. I fan pensar, perquè hi ha un acord universal sobre que la felicitat és una finalitat raonable de la vida.

Sèneca fa pensar, però ja no sobre l’objectiu de la vida, sinó sobre la forma d’assolir-lo. Diu que com més encalcem la felicitat, més ens n’allunyem. Afegeix que això passa quan hem equivocat el camí. Només en això darrer discrepo del savi. En la meva opinió ens n’allunyem ja pel fet de cercar-la amb afany. La felicitat, crec, és essencialment un producte lateral de la vida, i no pas una cosa que hom troba quan la busca o s’esforça per aconseguir-la, com la riquesa o la cultura. Els productes laterals de la vida són aquells que no podem buscar deliberadament. Si ho fem, fracassem. Imaginem que volem oblidar una cosa, una experiència desagradable, una persona...; com més ens hi esforcem, més la tenim present a la memòria. Ja se sap, és justament allò que no para de fer mal el que roman. Però passa el temps, vivim, i un dia el record ja no és més que una ombra del que fou. Hem oblidat perquè hem viscut, no perquè ens haguem proposat fer-ho.

El diccionari defineix la felicitat com un estat d’ànim que es produeix quan hom creu haver assolit una meta desitjada i bona. S’entén, així, que la felicitat és una mena de resultat, com qui acaba un camí. Aristòtil deia justament el contrari, això és, que la felicitat no es troba pas en la meta sinó en el camí mateix. No es tractaria pas d’un estat passiu, un “dolç no fer res”, sinó d’una activitat, un caminar ben fet, adequat a les forces i interessos de cadascú. Segons això, no existeix veritablement un resultat, un lloc o un estat final de felicitat. Només existeix la possibilitat de viure feliçment, com un producte derivat o lateral de l’acció. Per això el camí de la felicitat rau en la felicitat del camí. Dit això, on estan les instruccions i el mapa?

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre