x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CAVE CANEM
  • RAMON CAMATS

El Papa exclòs del cel

Actualitzada 29/12/2018 a les 09:18
RamoRamon Camatsn Camats

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Ramon Camats

Els dropos anem al cel o ens venen a buscar? Així preguntava l’home mandrós i malfeiner al capellà de la parròquia. Segurament, la qüestió no faria al cas de Juli II, Papa entre els anys 1503 i 1513. Aquest fou un home enèrgic i laboriós: féu construir la basílica de Sant Pere a Bramante, pintar la Capella Sixtina a Miquel Àngel... I també encetà, dirigí i guanyà diverses guerres per tal d’augmentar el domini, la riquesa i el poder del Papat. Deien les males llengües que vestí més temps l’armadura i l’espasa del soldat que la sotana blanca i l’anell del pescador. I enmig de tanta activitat artística, militar i política, també tingué temps per als assumptes de família: nomenà cardenals tres “nebots” seus i casà la seva filla amb una de les millors famílies de Roma.

Es dirà que no era més que un home com un altre, sí. Però fou Papa, virrei de Crist a la Terra. Aquest pensament fou el que inspirà a Erasme de Rotterdam el seu diàleg satíric Iulius exclusus e coelis (Juli exclòs del cel), publicat fa 500 anys a Lovaina. La gràcia està que Juli II, que acaba de morir, amenaça Sant Pere amb l’excomunió si no el deixa entrar, però aquest, després de repassar-lo, li barra la porta.

Com aquest guerrer, més que pontífex, n’hi ha molts, però no són papes sinó gent de tota mena. Famosos i encimbellats, plens de fama i glòria terrenals, admirats i presos per models; tenen portades de diaris i les revistes del cor en fan monogràfics. Omplen, en fi, les galeries de la història. I tanmateix, què són, sinó silens invertits? Aclariment: els escultors grecs antics tenien als obradors l’estàtua en marbre d’un silè (una criatura lletja i deforme de la mitologia). L’estàtua, però, s’obria com una nina russa, i el seu interior guardava la figura d’or d’un déu. Els silens invertits són el contrari dels autèntics. Són, per tant, bonics i lluents per fora i lletjos per dins. Erasme feu aquest test per valorar el Papa Juli II. Faci el lector la provatura de jutjar per aquesta via els més importants personatges públics del nostre temps; comenci amb el rei de les Espanyes, si li plau, i segueixi com vulgui. Acabi, però, ara que som a final d’any, per un exercici d’autoavaluació: miri d’escatir, com he fet jo, si no és, també, un silè invertit.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre