D'Herodes a Pilat

La frase del títol és una d’aquelles que tenen origen en la religió cristiana, com “perdre l’Oremus”, “plorar com una Magdalena” o “fer Pasqua abans de Rams”. “Anar d’Herodes a Pilat” recorda l’episodi explicat per Lluc segons el qual el Sanedrí de Jerusalem, havent dut Jesús davant de Ponç Pilat, i havent-lo acusat “d’incitar el poble a la rebel·lió”, van veure com Pilat, després de comprovar que l’acusat era galileu i que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes Antipes, se’l va treure del damunt. Herodes, tetrarca de Galilea, l’interroga i, després de tractar-lo amb menyspreu, el retorna a Pilat. I aquest, pressionat pels acusadors i el poble, i havent-los deixat triar entre Barrabàs (sediciós i assassí) i el mateix Jesús, al final claudica i fa crucificar el darrer. No em diguin que no resulta còmic tot plegat. Amb pocs ajustaments, tenim totes les peces del context polític actual. No cal actualitzar els noms d’Herodes ni de Pilat, ni tampoc del Sanedrí, però ha quedat clar que, com en el cas de Jesús, ni uns ni altres no han volgut ser responsables directes de la injustícia (una més) que havia de cometre’s contra els acusats. El TC no volia prevaricar, suspenent els diputats i alhora els drets polítics del milió llarg dels seus votants. La presidència del Congreso no volia prendre una resolució tan injusta moralment i de tan dubtosa legalitat. En fi, s’han anat passant els acusats per veure qui entomava el mal tràngol. A la fi, amb la pressió dels tercers (Sanedrí, aquí el “trifachito”) la mesa s’ha engolit el gripau. Ara ja veiem, en clau maquiavèl·lica, per què van fer la “concessió” etnicista de posar presidències “catalanes” al Congrés i al Senat. Justament ho van fer perquè uns catalans (de naixement) clavessin el punyal de la tirania i l’arbitrarietat a uns altres catalans, i de retruc, “per a més inri”, al poble sencer de Catalunya que els vota.

Per molt que els catalans “siguem un tros de pa” (expressió que ve del pa beneït de l’Eucaristia), i de vegades semblem rucs albardats, en realitat “estem que trinem” (ve de l’humor dels capellans que havien de fer tres misses en dejú). Espero que d’aquesta, demà, cap dels lectors que ha arribat fins a aquesta línia no voti pel Sanedrí, ni tampoc per Herodes o Pilat.