x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CAVE CANEM
  • RAMON CAMATS

Esperant els bàrbars

Actualitzada 23/11/2019 a les 08:43
RamoRamon Camatsn Camats

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Ramon Camats

Als còmics que llegia a la infància sovint apareixia l’expressió: “Que vénen els bàrbars!”, en castellà, naturalment. Al Patufet, que també llegia, no hi havia batalletes. Els bàrbars eren sempre l’enemic del Jabato o del Capitán Trueno, un enemic cruel i despietat que proferia esgarips incomprensibles en lloc de paraules. Més tard vaig saber que el terme procedia del grec clàssic i que justament imitava el so confús –com de balbuceig– que a oïdes gregues feien les llengües estrangeres. Així, al principi, bàrbar només designava l’estranger, aquell qui parlava una llengua incomprensible. Aviat, però, els grecs, inventors de la democràcia, van descobrir una altra diferència entre ells i els altres. Ells, els grecs, resolien les seves diferències a través del diàleg. Els altres les resolien a través de la violència i la imposició.

El diàleg només és possible si hom reconeix l’interlocutor. Així, per vehement que hom sigui, no perd de vista que l’altre també és una persona i no una bèstia a domar, algú els punts de vista del qual mereixen ser escoltats i avaluats, algú que, en fi, també pot tenir raó. Si no s’accepten íntegrament aquests preliminars d’entrada, sense condicions, es corre el risc que, quan la conversa s’exasperi, un dels que fins aleshores dialogaven, aportant arguments, caigui en la temptació d’emprar el vell argument ad baculum, això és, “al bastó”. És fàcil d’explicar amb un exemple: “Si no em fas cas, si no ho acceptes, et fotré garrotada.” Argument molt poc convincent des d’un punt de vista racional però força usat per aquells que, sense força a les seves raons, empren la raó de la força, la força del bastó.

El diàleg suposa la superació de la guerra (no com la diplomàcia, que és la guerra amb altres mitjans). La conversa exigeix superar la violència, l’amenaça, la imposició. La democràcia es distingeix de la barbàrie per la possibilitat de construir un espai de llibertat polític. Tot això que acabo de dir ens ho explica Plató en els seus diàlegs. No cito el filòsof debades; dijous era el Dia Mundial de la Filosofia. Esperem que sota la seva llum, la del saber, la de la raó, algun dia les apel·lacions catalanes al diàleg amb el Regne d’España trobin, per fi, una mica de raó i menys de bastó.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre