x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CAVE CANEM
  • RAMON CAMATS

Qui espera, desespera

Actualitzada 14/12/2019 a les 08:11
RamoRamon Camatsn Camats

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Ramon Camats

L’esperança és el pitjor dels mals perquè allarga el patiment dels humans.” Això va escriure aquell gran pessimista que es deia Friedrich Nietzsche, que ha passat a la història per trepitjar uns quants ulls de poll intel·lectuals i anorrear creences mil·lenàries. Té raó, Nietzsche, però? A la contra hi ha qui opina –el poeta Samuel Johnson– que l’esperança és una mena de felicitat, no solament perquè fa suportable qualsevol espera sinó perquè ella mateixa, en tant que hàbit o actitud, és una manera de “viure feliçment”.

Ara posi’s la mà al cor. Ha patit mai esperant inútilment una cosa que desitjava molt? S’ha sentit alleujat, descansat, feliç, quan, finalment, s’ha alliberat d’aquesta esperança llargament frustrada? I a la contra, l’esperança de superar una malaltia, de vèncer una situació penosa, d’aprovar una matèria que es resisteix, d’aconseguir la felicitat eterna..., no l’han ajudat o ajuden encara a suportar les dificultats i ensopegades de la vida?

La mitologia no ajuda a desfer el dilema. Hesíode explica l’origen dels mals que pateixen els humans amb la història de Pandora, la dona creada pels déus per tal de castigar els humans, oferta en matrimoni a Epimeteu. La nit de noces ella destapa una àmfora d’on surten tots els mals dels humans. Només queda dins Elpis (la deessa de l’esperança), presonera d’infrangibles murs a la revora de la gerra. Des d’aleshores la qüestió de si l’esperança és un mal o un bé és present. Si és un bé, què hi feia en una gerra on només hi havia mals, destinats a castigar l’agosarat Prometeu a l’esquena dels humans? Si l’esperança és companya de la misèria i la desgràcia, atès que gairebé sempre naix al seu recer, com és que també acompanya la felicitat? Qui són més feliços, al capdavall, els esperançats o els desesperats, això és, els que han perdut tota esperança?

És preferible confiar que demà serà un dia millor i passar com sigui l’avui o aquest és un engany tan funest com la desesperança de creure que tot anirà a pitjor? Mentre rumia aquestes qüestions tan profundes, concreti, pregunti’s ara si els catalans fem bé de conservar viva l’esperança de la independència, l’única que dona forces per seguir, o és millor abandonar-la tota, ajupir el cap i abaixar-se els pantalons.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre