El segon cervell

El cor té unes raons que la raó no entén” és una frase encertada. Qui no ha pensat mai, posem per cas: “Aquest xicot no em convé gens, però m’hi faré igual; n’estic tan enamorada...” Oi que els sona, aquest raonament de mostra? El lector segur que coneix expressions com ara: “Prendre una decisió visceral”, “Tenir papallones a l’estómac” o “Estar cagat de por”. Totes manifesten una veritat que coneixem des de fa temps: que hi ha una gran relació entre les operacions del ventre i les de la ment. Ara ja estem en condicions d’inventar una frase anàloga a l’anterior: “El ventre té unes raons que la raó desconeix.” Fixin-se que parlo del ventre, no de l’estómac. Ja sabem que hi ha persones que pensen amb l’estómac, això té un nom, goluderia. Però no em refereixo a això, sinó al fet literal que pensem amb el ventre, concretament amb els budells. Sap que l’intestí té 200 milions de neurones? Semblaran poques o moltes, però pensi que són més que les que té al l’encèfal, posem per cas, un gos o un gat. Què hi fan tantes neurones a l’intestí? Que no era el cervell l’òrgan que fèiem servir per a pensar?

Hi ha entesos que afirmen que l’intestí és el segon cervell perquè en ell es fabriquen molts neurotransmissors, unes substàncies que ajuden en la transmissió d’informació d’unes neurones a unes altres i que resulten essencials per al correcte funcionament del sistema nerviós. Pensi que el que anomenem “depressió”, una coneguda i de vegades greu i duradora alteració emocional, no és més que el resultat d’una insuficient producció de determinats neurotransmissors, per exemple, la serotonina, el 95% de la qual és produïda justament per l’intestí prim. Entén ara que una alteració del funcionament de l’intestí pot afectar la personalitat, el benestar o l’estabilitat psíquica dels humans? L’efecte contrari ja el coneixíem, però. Quan estem nerviosos “tenim cagarrines” i podem acabar tenint “colon irritable”, una malaltia psicosomàtica ben coneguda. En fi, tant parlar de les operacions del ventre i de la ment que gairebé em descuido de recomanar-li que pari compte, ara que s’atansen festes. Miri què es posa a la boca. No pensi només amb l’estómac, ans posi seny, car altrament l’haurà de posar un intestí sobrecarregat.