x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CAVE CANEM
  • RAMON CAMATS

Auditoria emocional

Actualitzada 04/01/2020 a les 07:07
RamoRamon Camatsn Camats

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Ramon Camats

Hi ha estimats, amics, coneguts, saludats i negligits, així, en ordre descendent. Les categories són estables, però no les persones que s’hi troben. Les relacions humanes són fluïdes i aquells que un dia s’abracen amb frenesia, l’endemà s’odien amb la mateixa intensitat. Però no tots els canvis són de l’amor cap a l’odi o viceversa, ni abasten el ventall sencer. De fet, al principi totes les relacions parteixen de la indiferència inicial per arribar a un grau o altre de l’escala, on resten o des d’on davallen una hora o altra. Les minves, a voltes imperceptibles, a voltes evidents. Però sembla clar que en els trams alts de l’escala, els descensos són irrecuperables. Així, si l’amistat pot acabar en l’amor, rarament l’amor declinant acaba en una bona amistat. Compte, no parlo de les ires o baralles puntuals de l’amor, que sovint acaben en crestes de passió. Això no val, en canvi, per a les amistats reconciliades, que són com la paella reescalfada, de mal pair.

Sigui com sigui, aquestes festes, i la presència de ma filla emigrant a casa, m’han fet pensar en allò que preserva els efectes del corc infatigable del temps i les inclemències de l’avorriment, els desacords o la distància. He vist –he sentit– que l’amor vertader és infatigable. En canvi, l’amistat, que no és simplement un punt menys d’intensitat, sinó un afecte amb entitat pròpia, exigeix reciprocitat. El fil m’ha donat per passar revista –que no pas comptes– als contextos de correspondència: -Ara els toca a ells, no? Els tres darrers sopars han sigut a casa nostra, oi? -Sí, però ja saps com són, fa molt de temps que no ens conviden... -I doncs, què fem...?

Ja poden imaginar com segueix. Amb els qui considerem amics, no mirem prim, és clar. Però el dia que comencem a comptar o a fer consideracions com les anteriors, malament rai. És evident que no va d’un sopar amunt o avall, d’una mostra d’afecte o d’interès més o menys. Tot plegat són símptomes indefinibles que quallen per acumulació i intensitat, o justament per manca d’aquesta. Ensenyament: cal aprendre que qui et vol, et busca, i qui no et busca no et vol, i no cal forçar res. El que flueix, flueix, però quan l’estimació o l’amistat s’estronquen, és debades afegir aigua a la font, la llera és foradada.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre