La pau perpètua

Alguns sostenen, amb un punt d’ironia, que l’enunciat del títol només s’aplica als morts que reposen al cementiri, dels quals es diu, sense gens d’ironia, que “reposen en pau”. Però la pau, i no la simple treva entre dues guerres, ha estat sempre l’ideal de la humanitat. És per ella que es van constituir els governs, sí, per preservar la integritat i la vida dels individus, que els estats converteixen en ciutadans. Ara, és la pau el simple eclipsi de la violència, això és, una cosa que es defineix negativament, per absència del seu contrari? O és alguna cosa més, amb contingut positiu com ara l’existència de condicions per al desenvolupament de la llibertat, l’existència d’institucions justes i l’imperi de la llei?

L’ONU es va crear l’any 1945 per mantenir la pau i la seguretat internacionals, força malmeses després de dues guerres mundials i, especialment, després de l’esfereïdor salvatgisme del genocidi jueu. Aquests no eren els únics episodis de violència sobre la població civil o d’extermini de grups ètnics, però eren els darrers i els més greus numèricament. Per tal de prevenir esdeveniments semblants, l’ONU es proposava fomentar relacions d’amistat entre les nacions i afavorir la cooperació internacional a fi de resoldre els problemes abans que derivessin en conflictes armats. Ara ja podem dir que el projecte ha fracassat. No solament no ha impedit que sorgissin innombrables conflictes locals, sinó que, a més, ha permès que en el seu nom, i alçant la bandera de la pau, les grans potències hagin intervingut en defensa dels seus interessos particulars. No solament no hi ha hagut gaires acords sobre com s’havia d’intervenir per prevenir els conflictes i posar-los fi, sinó que tampoc no s’ha acabat de definir mai del tot el concepte mateix de pau. Segons quina gran potència deia la seva, la pau era la simple aturada de les hostilitats i l’acord de les parts en conflicte. Però oblidava dir que el dictador criminal que governava una part era aliat i client seu. Si parlava l’altre, deia que calia enderrocar el règim autoritari de torn, defensar la llibertat i estendre la democràcia, tot amagant els seus interessos petroliers i geoestratègics. Ja ho veuen, si això és la pau, no veig la diferència amb la guerra.