Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

COL·LABORACIÓ
  • Josep Maria Forné i Febrer
Diputat al Parlament de Catalunya i professor de filosofia

La tercera revolució industrial i Catalunya

03/10/2016 a les 05:58
La tercera revolució industrial i Catalunya

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La tercera revolució industrial i Catalunya

Davant d’unes mil persones, Jeremy Rifkin, sociòleg i pensador consultat per moltes de les persones més influents del moment, ens va convidar, els catalans, a contribuir a mirar endavant i no enrere. Dit d’una manera, impulsar allò que per a ell és la 3a revolució industrial i deixar la 2a amb tota la càrrega destructiva que comporta.

Què defineix una revolució industrial? Tres variables: la comunicació, la mobilitat i l’energia. Pel que fa a la 1a revolució (segle XIX), la comunicació es va veure alterada amb el telègraf. La mobilitat amb el tren i el motor a vapor. I pel que fa a l’energia, la dominant va ser la del vapor. La 2a revolució (segle XX) es caracteritza pel telèfon, els mitjans de transport basats en el motor de combustió (cotxe, vaixell i avió), i per l’energia resultant de la combustió d’hidrocarburs o derivats fòssils (el més important el petroli), a més de l’energia nuclear. La 3a revolució (en som als inicis al segle XXI), ve marcada per la comunicació a través d’internet, la mobilitat intel·ligent i el motor elèctric, i les energies renovables (solar, geotèrmica, eòlica, etc.). Una de les característiques fonamentals que diferencien la 2a i la 3a revolució és que les energies que s’usen permeten graus d’eficiència diferents. L’economia basada en el petroli com a molt pot generar una eficiència d’un 20%, aproximadament. Per transformar i afegir valor cal gastar una energia que cal descomptar del benefici. Hem arribat al màxim de l’eficiència i ja no es pot créixer més. En canvi, la 3a revolució usa energies que no tenen el cost de transformació i el creixement és possible. Però no només en aquest aspecte utilitarista, del benefici que es pot obtenir, és convenient la tercera revolució, sinó per les transformacions socials que implica, i per l’esperança que aporta de frenar el canvi climàtic i les seves destructives conseqüències (principalment al cicle de l’aigua). Les energies renovables eviten l’emissió de diòxid de carboni i monòxid de nitrogen, entre altres gasos causants del canvi climàtic i produïts en la combustió dels motors, amb la qual cosa poden frenar els efectes del canvi climàtic. D’altra banda, Internet, a diferència de la comunicació telefònica, que és bidireccional, ens permet la comunicació en xarxa, multiplicant la capacitat comunicativa de forma exponencial, i dibuixant un altre tipus de relacions multilaterals, enlloc de binàries. A més, aquesta possibilitat de relacions en xarxa, segons l’autor, transformen l’economia de propietaris a usuaris. No cal tenir en propietat la cançó o el disc, per exemple, només cal poder accedir a l’ús de xarxa per gaudir del servei. En lloc de béns, el que caracteritza la riquesa és l’accés a un major nombre de serveis. Per això, la potencialitat empresarial es mesura per la capacitat comunicativa que té l’empresa a l’hora d’oferir serveis a la xarxa (potencials usuaris). També és interessant la deriva que pren la llibertat en aquesta nova societat. La llibertat ja no és tant l’autonomia (poder-m’ho fer sol), sinó que la llibertat és l’accés a la xarxa. Ja sabem els que tractem amb joves, per raons familiars o professionals, que quan arribes a un hotel el primer que demanen és el codi d’accés. Si pel que fos no n’hi hagués, es converteixen en feres engabiades. Però tornem a la 3a revolució. Els avantatges d’aquests nous temps (per exemple, segons l’autor ens porta a una economia més col·laborativa que competitiva) ens obliguen a mirar endavant i no pensar amb esquemes del passat, sigui en infraestructures, en relacions polítiques o en economia productiva (un altre exemple: transformar els habitatges en sostenibles energèticament és possible financerament només amb l’estalvi que produeix i a la vegada genera tants llocs de treball que l’atur es redueix substancialment). Catalunya està obligada a pensar i a actuar en aquesta direcció conjuntament amb l’horitzó polític de llibertat que albira. És a dir, hem de buscar la relació lateral amb tots els països del món i deixar de dependre de només un.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre