El conte dels radars no apunta a final feliç

Ja els advertim que la història que els explicarem no apunta cap a un final feliç, sinó que fa pinta de derivar en una mena de tragèdia econòmica per a les butxaques de la gent de Lleida. I el fet que ja ens estiguem acostumant al desgavell no li treu ni un bri de dramatisme. Durant la presentació dels radars, el 2014, la Paeria va fer públic que multaria a partir dels 55 km/h, atenent a la tolerància que estableix la normativa de trànsit vigent, d’entre el 4 i el 7%. Un missatge que no s’ajustava en absolut a la realitat, ja que el mateix alcalde de Lleida va donar ordres expresses que els radars només multessin aquells vehicles que superessin els 65 km/h. Ni estudis previs, ni normativa ni cap criteri tècnic: qui va determinar quin era el llindar de velocitat màxim permès va ser Àngel Ros, obsedit a evitar a tota costa una allau de multes a les portes d’un any electoral.

Ros ens respon que “és escandalós que un grup que es defineix d’esquerres i ens acusa d’afavorir les concessionàries assumeixi el que diu una concessionària i li doni la raó quan el que vol aquesta és guanyar més”. No es confongui, Sr. Alcalde, no volem que una concessionària es lucri a costa dels ciutadans, i preferiríem que el servei de radars fos de gestió pública. Però el que passa és responsabilitat seua: vostès han triat que el gestioni Arnó-Sice i amb decisions impresentables, sense fonament tècnic i fetes amb criteris electoralistes, els han posat en safata un milió d’euros que pagarien tots els lleidatans, els que van en cotxe, els que van en bici i els que van a peu.

Més enllà dels dubtes de seguretat que genera permetre que un vehicle circuli dins la ciutat a 64 km/h, la imposició del batlle té altres conseqüències. Com era de preveure, la concessionària (La UTE Mobilitat, integrada per Arnó-Sice) no s’ha quedat de braços creuats davant la permissivitat de Ros, i ha fet ús del mecanisme de compensació que estableix el contracte quan, per causes imputables a l’ajuntament, no es validen sancions. En aquests casos s’estableix que Arnó-Sice rebrà 9 € per cada expedient no validat.

Continuant amb la responsabilitat que la ciutadania ens ha encomanat per supervisar la gestió de govern, el Comú de Lleida va demanar l’expedient de radars, i el dilluns 3 d’octubre el vam poder consultar. Hi vam constatar que la concessionària dels radars i els semàfors vermells va presentar el 12 de juliol un recurs contenciós administratiu on reclama a la Paeria 938.835 euros per captures de radar i fotos de semàfor vermell no validades corresponents al 2014. I aclarim que la xifra reclamada figura explícitament en l’expedient, en contra del que asseguren l’equip de govern i la concessionària quan diuen que no es parla de cap xifra concreta.

“Els límits de velocitat dels quals es realitzaran les propostes de sanció, s’establiran conjuntament amb l’ajuntament de Lleida” diu el plec de prescripcions tècniques en l’article que és la mare dels ous de la reclamació de la UTE. Els únics arguments de la Paeria per defensar-se són 2 correus electrònics que, al seu criteri, donarien compliment a l’esmentat article. La concessionària, per la seua part, argumenta que els límits de velocitat des dels quals realitzaran les propostes de sanció “no han estat establerts conjuntament entre l’UTE i l’ajuntament”. No existeix cap document on fixin conjuntament els límits, es considera que l’informe jurídic fet per la Paeria no té fonament i que es basa en una pura i simple deducció. Conclou que el mail del 28 de juliol de 2014 no representa una fixació conjunta dels límits sinó que és una imposició unilateral de no multar per sota dels 65 km/h, i valora que el correu que esgrimeix la Paeria és “purament informatiu” i no es pot considerar una fixació conjunta dels límits ni una acceptació d’aquests. Tocarà pagar als ciutadans una decisió unilateral de l’alcalde presa amb criteris electorals? Quan es fa una gestió pèssima, fixant unilateralment fins i tot els límits de velocitat per criteris electorals, es recullen fruits tant amargs com aquest, un contenciós que pot costar, de moment, un milió d’euros als lleidatans. I parlem només de la reclamació fins al desembre del 2014. Després vénen la resta d’anys, i veurem a quant acaba pujant la factura del despropòsit.

Des que el Comú va denunciar tot el que s’amagava darrere la concessió de radars, al gener del 2015, hem assistit a una cadena de despropòsits i d’opacitat que, de moment, deriva en un contenciós administratiu que pot costar prop d’un milió als lleidatans. El Comú va presentar una moció per la transparència en radars al desembre, i C’s i PP van tancar files amb el PSC per negar-se a aturar “qualsevol renegociació del contracte de radars i semàfor vermell amb la concessionària i obligar-la a l’estricte compliment del contracte signat”. D’aquesta forma, l’equip de govern va aconseguir el seu objectiu de seguir fent i desfent amb la concessió de radars d’esquena a la ciutadania, saltant-se un contracte signat i evitant retre comptes públicament sobre una externalització que ha demostrat ser un veritable despropòsit.

El Comú també ha demanat en la darrera comissió d’Economia que l’equip de govern sigui transparent amb els ciutadans i faciliti la publicació trimestral de la recaptació i l’aplicació en seguretat vial de les multes per radar i semàfor vermell, tal com es va comprometre a fer en seu plenària.

Veurem si el govern del Sr. Ros opta per girar el volant o continua pel vial de l’opacitat i la desastrosa gestió que patim, no només en radars, sinó també en d’altres serveis públics com els autobusos o l’aigua. El Comú ho seguirà fiscalitzant perquè els lleidatans puguin estar al corrent de com es gestionen els serveis que paguen.