Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

COL·LABORACIÓ
  • francesc x. miarnau

Fira fruitera de Sant Miquel

14/10/2016 a les 05:54
Fira fruitera de Sant Miquel

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Fira fruitera de Sant Miquel

La fira de Sant Miquel és punt de trobada on es pren el pols de la campanya fruitera en allò referent a la producció, i en part com ha funcionat la logística de la comercialització. Fa uns anys es parlava de preus, de resultes; avui, aquest capítol, que és el més important per als que treballem i motor del sector, no està escrit i ni molt menys, definit. A la pregunta molt generalitzada de: com ha anat la campanya?, referida a preus de la collita els mesos de juny, juliol i agost, la resposta és una encongida de coll, perquè els únics preus que es coneixen són els que es cobraran de l’assegurança si s’ha sofert la desgràcia o sort d’una pedregada. Per cert, el cobrament s’està fent efectiu la primera setmana d’octubre. A les diferents jornades, totes d’interessants continguts, s’ha parlat de preus de cost, de cadenes de valors, de potenciar consums, i s’ha parlat molt de les conseqüències del tancament del mercat rus, del Brexit i de la devaluació de la lliura, que encarirà els productes al mercat anglès, i, esclar, del tema estrella: obertura del mercat xinès a la fruita de pinyol espanyola. Parlar de costos és bàsic, important, se n’ha parlat d’altres anys a les jornades d’Agropres. Conèixer els costos, comparar-los, permet cercar el seu ajust i decidir la venda quan reps l’oferta del mercat comprador. Però això, com es diu vulgarment, era abans. Avui el preu ofertat pel comprador a nivell de productor és pràcticament inexistent, el contracte de compra tan sols existeix en alguna operació de fruita per a indústria, però la resta, que és més important en volum i en número de productors ofertants, és inexistent. Els productors entreguem, sí o sí, la fruita a cooperatives o centrals sense preu, a canvi de rebre palots, que la pesin, i l’auca baixant al fred. El preu el coneixerem al cap de 6 o 9 mesos de la recol·lecció i els escandalls i bestretes igualment, sense possibilitat de discussió. Per tant, el preu de cost no té sentit ja que no intervé a la decisió de la venda. Sorprenentment, hem hagut de sentir frases com aquestes:

1.- “Hay que optimizar los precios de producción”. El que cal fer, senyora, és optimitzar els preus al productor, perquè per si no ho sap els preus dels últims anys han estat molt per davall dels de cost, i els d’aquest any no faran tocar campanes.

2.- “Cal negociar la fixació dels preus entre productors i distribució”. Per fer-ho, cal trencar el sistema que ens hem deixat imposar. Sols es pot aconseguir amb una interprofessional. Hi ha molts interessos perquè no existeixi.

3.- “El campo es una buena oportunidad para la juventud”. La major part del jovent, si pot, busca altres oportunitats.

4.- “Catalunya ha de tenir una política agrícola pròpia”. Per molts motius tenim un Segarra-Garrigues infrautilitzat. S’han perdut diners de la UE per manca de cofinançament. El preu d’aigua de reg als Monegres és de 2 a 3 ptes/m3, el de nous regs: Algerri-Balaguer, Segarra-Garrigues de molt superior i el cànon de posada en reg a Monegres no s’ha pagat, a casa nostra no cau una gota d’aigua si prèviament no es fan efectius els més de 3000 € / ha. Aquests temes i d’altres en Política Agrícola Pròpia esperem que es resolguin.

5.- Tots els gurús s’han omplert la boca de les possibilitats dels mercats orientals. Parlem clar dels condicionants, de les exigències en LMR, plagues i malures de quarantena, costos i reptes logístics, novells qualitatius exigits per aquests consumidors. Tenim un mercat a casa que cal millorar. El consum de fruita de pinyol a Espanya, i per tant a Catalunya, ha passat de 8 kg/persona l’any 1989 a 4 kg/persona el 2015. Si recuperéssim el consum de 1989, representaria absorbir 156.000 t i si ens aproximéssim al consum d’italians de 20 kg/persona o grecs 22,4 kg/persona, no fóra necessari exportar a preus ruïnosos per al productor. Per tant, soltar frases i consells és fàcil, més difícil se’ns fa cercar solucions per a una producció de la qual no sabem quan ni com la cobrarem. La llei diu que no es pot vendre a pèrdues i que calen pagaments a 60 dies en productes peribles. Ara bé, si ho mirem bé, la llei parla de venda, no d’entrega incondicional, per tant no hi podem dir res. Possiblement l’any proper continuarem igual, com el gosset que es persegueix la cua.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre