SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Imagino que a aquestes altures de la història de la música moderna el que menys importa és discutir si aquest premi Nobel de Literatura per a Bob Dylan arriba amb retard o, simplement, no hauria hagut d’arribar, ja que hi deu haver gent encara que no consideri les lletres de les cançons autèntica literatura o poesia.

El cas és que aquells que sí que creiem que la música popular forma part de la gran cultura, i per tant de les boniques lletres, ens estem felicitant des de fa uns dies quan, per fi, vam saber de la feliç resolució dels saberuts prohoms de la cultura i de la ciència suecs (i d’altres països, imagino) que es concedia al famós creador de Minnesota un tan preuat guardó.

Ara, en aquestes breus línies, més enllà d’entrar en la fàcil, per evident, glossa de l’enorme aportació musical i literària de Dylan des de fa més de mig segle, el que em ve de gust és reivindicar la importància d’aquesta música i aquestes paraules brillants que ell i altres enormes creadors com Leonard Cohen, Paul Simon, Luis Eduardo Aute, Joan Manuel Serrat, Charles Aznavour, Paolo Conte i centenars més de grandíssims escriptors de cançons de tot l’orbe ens estan llegant des de fa tants anys i que, per sobre de moltes altres qüestions terrenals que dia a dia ens apressen, han aconseguit fer-nos feliços amb el seu treball.

Li ha arribat a Dylan, per fortuna en vida per poder gaudir-ho, l’hora de les felicitacions i unes felicitacions més que merescudes em semblen indiscutibles. Espero que d’ara endavant, una vegada clavada aquesta pica a Flandes, no sigui una qüestió de sort sinó d’oportunitat i de justícia que es reconegui els grans cantautors de qualsevol nacionalitat entre els futuribles per a una tan preuada distinció.

tracking