Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

COL·LABORACIÓ
  • J. Pere Enciso
Professor d’Economia Aplicada UdL. Membre de la plataforma Stop CETA ponent-pirineus

Què no diuen els defensors del tractat comercial CETA

18/10/2016 a les 08:34
Què no diuen els defensors del tractat comercial CETA

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Què no diuen els defensors del tractat comercial CETA

Què no diuen els defensors del tractat comercial CETA

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Què no diuen els defensors del tractat comercial CETA

Què no diuen els defensors del tractat comercial CETA

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Què no diuen els defensors del tractat comercial CETA

L’Acord Integral Econòmic i Comercial (CETA) es troba ara en procés de ser ratificat pel Canadà i la Unió Europea (UE). Igual que altres acords comercials de “nova generació”, el CETA té com a objectiu liberalitzar encara més el comerç, la inversió i altres sectors de la societat, fins ara protegits de la competència del mercat i, per aconseguir-ho, també incidiran en les diferents regulacions vinculades amb tots els àmbits socials. Els redactors del CETA destaquen, sobretot, la perspectiva quantitativa i monetària, el major creixement del PIB a causa de l’augment del volum del comerç i la inversió. No obstant això, les projeccions oficials indiquen un augment del PIB de fins al 0,08% per a la Unió Europea i del 0,76% per al Canadà, percentatges no excessivament elevats. La Universitat de Tufts (EUA) ha presentat un estudi on es projecten les conseqüències del CETA (les quals difereixen completament de la “versió oficial”), i mostra com el CETA comportarà desocupació, desigualtat, pèrdua de benestar i una reducció del comerç entre els països de la UE. Específicament, troben que:

El CETA provocarà una reducció de la quota dels ingressos del treball. Les pressions competitives exercides pel CETA sobre les empreses i els/les treballadores elevarà la proporció de l’ingrés nacional del capital i, per tant, d’una reducció de la proporció corresponent al treball. Al 2023, la participació dels beneficis en la renda total haurà augmentat un 1,76% al Canadà i un 0,66% a la UE, i reflectirà la disminució de la participació del treball en les rendes totals.

El CETA provocarà la reducció dels salaris. Al 2023, els treballadors hauran vist reduïts la mitjana dels seus ingressos anuals, la mitjana dels països que formaran el CETA serà de -742 € per treballador, al Canadà -1.778 €/ i la UE entre -316 € (Regne Unit) i -1.331 € (França), depenent del país. Els països amb una proporció més gran d’ingrés laboral i desocupació, com França i Itàlia, experimentaran la compressió dels salaris més pronunciada.

El CETA provocarà pèrdues netes dels ingressos del govern. Les pressions competitives exercides pel CETA als governs per part dels inversors internacionals i la reducció de les polítiques de suport a la producció i la inversió reduiran els ingressos i despeses públiques. Els dèficits públics també augmentaran en percentatge del PIB en tots els països de la UE, si es continua mantenint la política d’austericidi.

El CETA provocarà la pèrdua de llocs de treball. Al 2023, prop de 230.000 llocs de treball es perdran en els països que el signin, dels quals 200.000 correspondran a la UE i 80.000 a la resta del món.

El CETA provocarà pèrdues netes en termes de PIB. Com la inversió i la demanda externa segueixen sent lentes, el dèficit de la demanda agregada estarà alimentat per l’augment de la desocupació, que a la vegada perjudicarà la productivitat i causarà pèrdues de benestar acumulades en l’ingrés nacional per valor del 0,96% al Canadà i del 0,49% a la UE. Les reduccions seran menors, per exemple, al Regne Unit (-0.23%) i a Alemanya (-0.37%) i seran majors a França (-0,65%) i a Itàlia (-0.78%).

Per tant, el CETA donarà lloc no només a les pèrdues econòmiques, sinó també a l’augment de la desocupació i la desigualtat, amb conseqüències negatives per la cohesió social en un context polític ja de per sí complex i volàtil. En aquest tipus de situació, els responsables polítics haurien d’estimular la demanda interna, i això solament es pot fer donant suport coordinat i durador als ingressos del treball i, a la vegada, s’han de buscar formes d’iniciar una transició socioecològica, que resulta imprescindible i molt necessària.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre