Governsense llei

Tinc la sort de tenir molt a prop el meu mentor en el món de l’Empresa Familiar (EF) i de poder disfrutar de llargues converses sobre aquesta. Sovint reprenem temàtiques referents en el nostre entorn professional i fa poc em vaig adonar de com m’havia influït la seua opinió pel que fa al desgovern... en l’Empresa Familiar. M’agradaria compartir-la amb vostès.

“El desgovern és, sens dubte, un dels paràmetres a tenir en compte en l’àmbit de l’EF i resulta necessari contemplar com pot evitar-se el seu efecte letal.” Amb aquesta contundència a l’impuls de les notícies del desgovern polític i d’una previsible situació propera començava el seu discurs.

“El primer és, sens dubte, la conscienciació de si qui exerceix de Cap de família té el mateix paper en l’Empresa. Després del saber fer i fer, la responsabilitat de la Família i l’Empresa s’ha de centrar a ensenyar a fer i determinar quina serà la composició de la futura direcció de l’Empresa (única o compartida) i plantejar, de bon inici, la futura professionalització de la Societat –cosa que, per cert, no és fàcil, ni per l’elecció, ni per l’acceptació–. Aquí, en aquest punt, serà bo que es recolzi en un Consell d’Administració que compti amb algun conseller extern que sàpiga prendre l’enganxament perfecte entre el CEO familiar i el futur, que no haurà d’oblidar els seus orígens”, que afegia, com a educació i premissa necessària per prevenir o, en els pitjors dels casos, mitigar, els caòtics efectes del desconcert.

I arribava, una vegada més, l’eterna i personalíssima pregunta: Qui prima en la presa de decisions, la Família o l’Empresa? “Sens dubte, la Família, però amb aquesta educada a respectar, potenciar i viure l’Empresa. I això després d’haver d’acceptar i entendre l’educació que això requereix: és necessari l’esforç i la dedicació a aquestos. No oblidis que el patrimoni de la Família (una vegada ordenat) es troba en l’Empresa, a la vegada que l’Empresa ha d’entendre que funcionarà si existeix la Unió Familiar. Per a mi, existeixen cinc punts elementals: 1) Educació empresarial. 2) Acceptar que el patrimoni estigui en l’Empresa. 3) Ordenar l’Empresa, si fa falta, en àrees d’activitat. 4) Decidir la gestió global o per àrees. 5) Definir els Òrgans de decisió i de govern”.

No hi podria estar més d’acord. Resulta indispensable treballar per aconseguir que la sèrie (amb sort, cíclica) del saber fer, fer, ensenyar a fer i –em permeto afegir, amb el seu permís–, deixar fer, flueixi ininterrompuda.

Segons Aristòtil, un Estat és governat millor per un home bo que per una bona llei.

Res més afí a l’Empresa Familiar, que no compta amb una llei específica, perquè el seu govern el dissenyen els seus integrants sota l’esperit unificador dels objectius familiars amb els empresarials.

La convivència entre vincles empresarials i vincles afectius no resulta fàcil, d’aquí que esdevingui fonamental tenir al davant aquells homes i dones bons que siguin capaços de dotar-les d’equilibri, en tota la seua extensió.

Un repte que, sens dubte, pot constituir la clau de l’èxit en la governabilitat de l’Empresa.