Crims cruels

Pioz ha horroritzat moltes persones. L’esquarterament sistemàtic d’uns cossos, el seu posterior envasament, la matança a ganivet d’una dona i dos nens incrementada després amb la mort del marit ha deixat la societat perplexa. La cruel manera de matar no és una cosa inhabitual en determinades ments criminals. Fa anys, a Lleida, un home va matar i va esquarterar la seua dona, enterrant-la en diversos llocs d’un bosc del Pirineu. La Comissió Judicial va fer la corresponent reconstrucció dels fets, quedant altament impressionada per la fredor amb la qual anava precisant els llocs d’enterrament de les diverses parts del cos.

El jutge va voler precisar també on es va enterrar o es va ocultar el ganivet executor. El protagonista va manifestar: “És impossible, no el trobarem. Era un magnífic ganivet de tallar pernil i de ben segur que algunes de les famílies que vénen a aquest lloc per esmorzar o dinar se l’hauran emportat.”

Com valoren els tribunals la crueltat d’aquestes conductes?

Complexitat de la ment humana

“Els advocats sempre trobeu l’excusa de la malaltia mental per salvar aquest tipus d’assassins”, li van dir a un company, i aquest va contestar: “Si vostè creu que fer bocins algú i després enterrar-lo en diversos llocs és una conducta normal, he de donar-li la raó.” Psicòpates i tota mena de delinqüents amb disfuncions mentals anul·ladores del sentit de culpa, o de la percepció de l’abast dels seus actes, han estat i són objecte de valoració per la jurisprudència: primer, per determinar el temps de condemna i, després, per definir les mesures que seran necessàries per protegir els ciutadans al finalitzar la condemna, atesa la seua tendència a repetir tals actes.

Tasca de jutges i tribunals

L’internament en establiments psiquiàtrics penitenciaris acordats en sentència és freqüent que afegeixin “fins que quedi acreditada la seua curació”, supòsit que en molts casos és mai. La nova pena de presó permanent revisable també fa pràcticament impossible que als autors de crims cruels pugui arribar-los alguna modificació, ja que els seus autors solen ser éssers incapaços de sentir, encara que no de conèixer o distingir entre el bé i el mal.

Consell legal

Les nostres lleis continuen tenint aquesta qüestió pendent: què fer amb aquest tipus de delinqüents quan després de complir condemna poden incorporar-se a la vida en societat? La tasca de regular amb solucions tècniques i científiques pròpies del segle XXI constitueix un repte que la societat i les lleis han de resoldre amb urgència.