Un ciutadà exemplar

Als seus 86 anys, i destacat com a l’últim director clàssic, Clint Eastwood és un d’aquests personatges al qual no li valen clixés, i quan assenyala que votarà Trump, no se sap si va seriosament o de broma ja que el seu talent no està en el que diu, sinó en el que fa, com aquell home sense nom, eixut en paraules però eficaç que va interpretar en l’anomenada Trilogia del dòlar. Veient Sully, el biopic sobre el pilot d’aviació Chesley Sullenberg, que va realitzar un aterratge forçós a les glaçades aigües del riu Hudson i va salvar així 155 vides, podem observar una radiografia de l’heroi capaç de prendre decisions vitals en segons, però sobrepassat pels mecanismes oficials sobre el succés, que posen incertesa en els seus actes, i un desplegament despietat al voltant d’un ciutadà exemplar. Eastwood aporta amb Sully la possibilitat de restitució de l’honor, del valor en un home corrent i heroi sense pretendre-ho davant d’una societat que prejutja des de la suspicàcia. Converteix un fet conegut en un pols detallat dels esdeveniments, en proves gairebé concloents de la companyia asseguradora carregades de desprestigi i ho transforma tot en una reafirmació del professional fins a la medul·la, en un d’aquests personatges anònims decisius, com aquell heroi de barri de Gran Torino o com el vell pistoler de Sense perdó. Sully no és de les grans pel·lícules d’Eastwood –penso– però guarda l’habilitat i l’experiència d’un gran mestre. I reprenent la seua condició política, costa creure que sigui fervorós seguidor de la dreta havent rendit un sentit homenatge a Mandela a Invictus o atorgant sobrada dignitat a l’enemic a Cartes des d’Iwo Jima.