Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

COL·LABORACIÓ
  • Jaume Giné Daví
Professor d’ESADE Law School

‘Trumpada’ a la globalització

03/12/2016 a les 09:35
‘Trumpada’ a la globalització

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© ‘Trumpada’ a la globalització

La política comercial de Donald Trump retornarà al proteccionisme i pretén tancar una llarga etapa econòmica basada en el Lliure Comerç. Els compromisos adquirits durant la campanya electoral són contundents. I quan l’impetuós 45è president defensor de l’America first s’estableixi, el 20 de gener, a la Casa Blanca, passarà de les paraules als fets concrets. L’economia nord-americana creixerà i l’optimisme regna a Wall Street. Però, a mitjà i llarg termini, els Estats Units també patiran els perniciosos efectes d’uns riscos econòmics i polítics mundials que frenaran una Globalització que havia impulsat el comerç exterior i la interdependència econòmica entre regions i països. El lideratge d’un president imprevisible, poc o gens diplomàtic i amb males puces amb qui li porta la contrària, no anuncia res de bo.

Trump revisarà les especials relacions econòmiques amb els veïns Mèxic i el Canadà, regits per l’Acord de Lliure Comerç de Nord-amèrica (NAFTA) del 1994. L’economia mexicana patirà i el peso mexicà caurà davant el dòlar. El 80% de les seues exportacions van als EUA, la majoria produïdes per les multinacionals estrangeres, com les de l’automòbil, que van invertir en el país per accedir sense traves al mercat nord-americà. Podrien mitigar-se les remeses de dòlars enviades pels treballadors mexicans als EUA que representen el 2,4% del PIB.

El Banc Central de Mèxic va reaccionar apujant els tipus d’interès al 5,75% per frenar la previsible fuga de capitals. El proteccionisme de Trump afectarà també els països llatinoamericans més dependents dels fluxos comercials amb els EUA i de les remeses de la diàspora, com Colòmbia i Hondures. I tot ocorre quan l’Argentina i el Brasil aposten per obrir-se més a l’exterior.

Els tradicionals aliats a Àsia queden descol·locats davant d’un replegament polític i econòmic dels EUA a la regió: Japó, Corea del Sud, Taiwan, Austràlia i Nova Zelanda. També els quatre països d’ASEAN (Singapur, Malàisia, Brunei i el Vietnam) que van firmar, el passat 5 de febrer, l’Acord Transpacífic (TPP) proposat per Barack Obama el 2011 per contrarestar la creixent penetració comercial i financera xinesa en tot el Pacific Rim. Però Trump va decidir enterrar el TPP, un error geoestratègic que reforçarà les ambicions hegemòniques i interessos expansionistes del gegant asiàtic.

El president Xi Jinping va rellançar en el marc de la cimera d’APEC, celebrada els dies 19 i 20 de novembre a Lima, davant d’un Obama frustrat, la proposta d’Acord de Lliure Comerç Àsia-Pacífic (FTAAP) per constituir una colossal àrea econòmica integrada per la Xina, els deu països d’ASEAN, Japó, Corea del Sud, Índia, Austràlia i altres països de la regió. Els Estats Units en quedarien fora. I Europa, cada vegada més lluny del Pacific Rim. Alemanya i França es mostren inquietes davant de la irrupció del populista Trump, un problema afegit al Brexit.

Dos reptes inesperats per a una Unió Europea que encara no ha superat la crisi financera i afronta moltes pressions populistes i proteccionistes a les vigílies d’un trepidant calendari electoral amb resultats incerts. L’Acord Transatlàntic entre els Estats Units i la Unió Europea (TTIP) queda embarrancat però no enfonsat. Angela Merkel continuarà defensant el Lliure Comerç. Però la UE haurà de portar urgents reformes estructurals per superar la crisi i salvar l’euro. El pròxim 2017 serà un any clau, amb unes eleccions a França i Alemanya que decidiran qui lideraran l’eix francoalemany. En tot cas, la UE-27, sense el Regne Unit, perdrà pes i capacitat d’influència mundial. Només sobreviurà si els països membres i els ciutadans continuen units sumant en comptes de dividir-se.

El replegament dels Estats Units a Àsia i Europa remourà l’ordre internacional vigent des del final de la Segona Guerra Mundial. Deixarà un buit geoestratègic i econòmic que intentarà omplir la Xina, cridada a convertir-se, abans del que s’havia previst, en la primera economia mundial. També beneficiarà els interessos específics de la Rússia de Vladímir Putin que es va engolir sense miraments la península de Crimea el 2014 i avui observa complagut com Trump posa en dubte l’estructura de l’OTAN.

Malgrat la trumpada a la Globalització, aquesta prosseguirà, però adequant-se a unes realitats canviants. La Xina continuarà defensant-la en la mesura que ha afavorit el seu desenvolupament econòmic i treia de la pobresa centenars de milions de xinesos. També altres països emergents seguiran el model xinès de desenvolupament.

A més, la Globalització no és la causa principal de la pèrdua de llocs de treball a Occident. També hi influeix la revolució tecnològica amb la robotització. Avui, les grans cadenes de producció mundial estan fragmentades entre diversos continents i països. Va ocórrer amb el sector industrial i prosseguirà amb els serveis.

La solució no arribarà aixecant una altra vegada barreres al lliure comerç i a les persones. Urgeix controlar la lliure circulació de capitals, molts dels quals refugiats en paradisos fiscals, àmpliament coneguts per Trump. El complex escenari mundial necessita una cooperació més gran que afavoreixi el comerç mundial i les inversions estrangeres, però també un millor repartiment dels beneficis econòmics per corregir les grans desigualtats econòmiques i socials i el greu impacte mediambiental.

Trump pot ser un president probusiness però poc interessat, a diferència de Barack Obama, a defensar els “béns globals” com els Drets Humans o la lluita contra l’Escalfament Global. Sobra demagògia populista i falta una millor “Governança” mundial.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre