Forma i fons

La setmana passada va tenir lloc la sessió ordinària del Ple de la Diputació de Lleida. Molts i variats van ser els temes tractats, uns presentats com a expedients ordinaris i altres com a mocions a proposta dels diferents Grups Polítics. En vull destacar tres, no per ser els més rellevants, sinó perquè són els que més demostren la forma de fer política a la Diputació.

Començaré amb la modificació del Reglament Orgànic de la Diputació. Un expedient l’única finalitat del qual és sortejar la limitació que imposa la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LARSAL) quant a contractació de personal eventual, també conegut com de confiança, establert en 25 persones per la Diputació de Lleida. Doncs bé, d’acord a aquesta modificació, el president podrà nomenar com a personal directiu persones que responguin a un perfil molt determinat i concret, que no calgui que siguin de nivell A1 ni funcionaris de cap administració, i així, d’aquesta manera podrà ampliar fàcilment el seu personal de confiança. Aquest va ser el nostre desacord de fons, però tampoc vam votar-hi a favor per una qüestió de forma.

I és que aquest expedient va ser retirat del ple de desembre a petició de tota l’oposició, per poder ser tractat i debatut a fons. Des del Grup del Partit Popular el vam estudiar i vam esperar que es convoqués una comissió per ser debatut entre tots, però oh, sorpresa!, va tornar al ple de gener sense aquest debat. Nosaltres volíem debat, discussions, no únicament temps, no tot es limita al temps. Vam dir al president que no afavoria el diàleg a la Diputació, un diàleg que ens hauria agradat tenir entre tots els grups. La seva resposta va ser sorprenent. Des de la taula presidencial es va dir i repetir que el telèfon dels membres de l’equip de govern està disponible a totes hores, que un grup va trucar i els altres ho podien fer també. Jo entenc que això és un diàleg bilateral, a dos bandes, però no entre tots els grups. Aquest tipus de diàleg no és el que volem ni el que demanem.

Un segon tema va ser presentat com a moció conjunta de la majoria dels grups de l’oposició. Es tractava de demanar una comissió específica per debatre el pla estratègic de subvencions. Un pla molt important perquè amb ell es distribuiran més de 53 milions d’euros entre ajuntaments, entitats privades i Generalitat.

Si bé a primera vista es podia dir que l’origen d’aquesta moció era una altra que volia presentar ERC sobre “com” repartir aquests ajuts, realment no tenia res a veure. Aquí es demanava únicament una comissió específica, sense condicionants, sense premisses ni punts de partida. Es volia un espai on cada grup pogués dir la seva idea, presentar les seves propostes, que tots les poguéssim escoltar i discutir. Podríem arribar a un acord o no, podríem coincidir en la forma d’atorgament de les subvencions o no. Mai ho sabrem perquè l’equip de govern va dir que no a aquesta comissió. Ens queda, però, la possibilitat de presentar esmenes a l’expedient que ens proposin, encara que no serà el mateix.

El nostre grup va presentar una moció sobre l’aeroport d’Alguaire i les seves mancances posades de manifest els passats dies de boira a la Plana de Lleida, sobre les seves necessitats, la manca de planificació, la seva importància econòmica potencial per a les Terres de Lleida, i la poca visió estratègica i de negoci que demostra el Govern de la Generalitat. Doncs bé, fruit d’aquest diàleg de tots els grups, govern i oposició, de la posada en comú, es va fer que aquesta moció fos aprovada quasi per unanimitat, únicament un dels punts plantejats va obtenir un vot desfavorable.

Aquests tres temes demostren, una vegada més, que les formes són tan importants com el fons. Que sempre és millor el diàleg que l’enfrontament. Quan els temes són discutits assossegadament hi ha moltes més possibilitats d’arribar a bons acords, i això és el que ens agradaria que passés a la Diputació de Lleida.

Per una millor qualitat dels serveis per als ajuntaments i en benefici de tota la ciutadania de les Terres de Lleida, volem més diàleg a la Diputació.