A falta de comptes, els contes i insults d'ERC

D’acord amb les afirmacions del regidor de la Paeria el senyor Carles Vega, la setmana passada, creiem que hem encertat. Molt mal els ha d’haver fet la nostra rèplica respecte a la remunicipalització de la zona blava quan l’únic que ens pot dedicar són uns insults i desqualificacions dignes de la més gran de les rebequeries.

Insisteix el senyor Vega a negar el seu fanatisme econòmic i el del seu equip, al·legant que els números que justifiquen la remunicipalització de la zona blava són els mateixos que el compte general publicat per EYSA, empresa concessionària d’aquest servei. De fet, si féssim cas dels seus arguments, el gran error hauria estat concedir la gestió de la zona blava i de qualsevol altre servei a una empresa, ja que els seus beneficis repercutirien directament en la ciutadania. I com és que no s’ha fet ja?

Perquè el lector pugui entendre per què ens escandalitzem tant des del nostre grup amb les propostes messiàniques d’ERC, li posarem un exemple: imagini que vostè és l’amo d’un bar. I que vol servir tapes, encara que vostè no és cuiner. En aquest cas té dos camins: o aprèn i gestiona tant la cuina com la barra i la caixa o contracta un cuiner. Posem que opta per la segona opció.

I casualment li va bé: les tapes són bones, i atreuen clientela. Però ha de pagar un sou i una Seguretat Social al cuiner. De manera que un dia decideix prescindir del cuiner perquè clar: vostè té la cuina i els ingredients de les tapes, i així el sou i la Seguretat Social que li paga passarà a ser un benefici més.

Com ha degut endevinar la història no pot acabar bé: si vostè no sap cuinar, les tapes no seran les mateixes per molta cuina i ingredients de què disposi, vostè no pot fer les mateixes tapes que el cuiner professional que tenia contractat.

A més, el temps que passa a la cuina no el passa atenent, de manera que el servei i el menjar se’n ressenten, i acaba perdent clients.

Doncs bé: des d’ERC el que pretenen és assumir el servei de la zona blava per part de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) que, com vostè comprendrà, no està ni de bon tros preparada i condicionada per assumir aquesta càrrega, ja que es dedica a la gestió de parcs d’habitatges destinats al lloguer social i altres immobles públics. Però és que resulta que fa dos anys que ERC advoca per eliminar l’EMU, perquè té molt deute.

En fi: un esperpent de cap a peus, que el nostre grup no està disposat a assumir sense proves fefaents que les seues propostes estan basades en arguments i comptes sòlids, i no en mers dogmes econòmics de fe o comptes de la vella. Qui proposa ha de demostrar la viabilitat de la seua proposta, ja que el que està en joc és el futur, el benestar i les butxaques dels veïns de Lleida. I per més que digui el senyor Vega, ni en els pressupostos del 2016, ni en els del 2017 el grup d’Esquerra Republicana de Catalunya no va presentar cap memòria o informe econòmic que sustentés les seues esmenes sobre això.

A diferència d’altres partits, Ciutadans Lleida fa dos anys que ens prenem molt seriosament el nostre treball, i fruit d’això aquest any hem creat uns pressupostos participatius perquè tots els veïns puguin decidir per si mateixos quins projectes volen per a la ciutat; uns ajuts a fons perdut perquè emprenedors i autònoms puguin obrir o consolidar el seu negoci; unes jornades d’intercanvi empresarial perquè el nostre teixit empresarial conegui altres punts de vista i realitats; hem revitalitzat el Nucli Antic i la Rambla Ferran; una partida específica d’ajuts socials de mig milió d’euros; uns ajuts destinats a esports minoritaris i de suport a la dona; hem reforçat la plantilla de la Paeria i hem augmentat el pressupost de la Guàrdia Urbana. Tot això negociat en els pressupostos de la Paeria, que al cap i a la fi són els que donen cabuda econòmica a tota proposta de ciutat.

Potser no generem tants titulars com altres partits, però probablement sigui perquè treballar genera menys soroll que unes rebequeries puerils.

Tanmateix, el que no permetrem és el mer insult i la penosa acusació de franquistes, senyor Vega. Vostès, que són el suport vital del partit del 4 per cent a la Generalitat, no poden donar-nos cap lliçó de què és o què no és donar suport a un govern. Vostès, que estan delinquint apoderant-se totes les nostres dades personals i fiscals –sempre segons les declaracions de l’exjutge Santiago Vidal, que ha estat un membre importantíssim en el seu “procés”– i que estan impedint una comissió d’investigació sobre això, no poden donar-nos cap lliçó de legalitat.

Vostès, que han aprovat un reglament del Parlament que impedeix discutir una llei en aquesta cambra si és presentada per una majoria de diputats, no poden donar-nos cap lliçó de transparència i bona fe.

Però sobretot vostè, senyor Vega, que, davant de la seua incapacitat de fonamentar les seues propostes mitjançant arguments sòlids, cau en l’insult i en la provocació pròpia d’un perdonavides de discoteca, no pot considerar-se docent.

Pot ser molt bo com a professor de llengua i literatura, però la lliçó d’agressivitat i males formes de la seua carta és francament lamentable.