Clàusules terra: poden demandar judicialment els que van firmar documents amb els bancs renunciant a interposar accions posteriors?

Després de la sentència del Tribunal Suprem de data 9 de maig de 2013, molts clients d’entitats bancàries van firmar documents per rebaixar la clàusula terra o eliminar-la, renunciant, a canvi, a reclamar el que havien pagat de més com a conseqüència la seua aplicació. Habitualment el banc es posava en contacte amb els que tenien clàusules terra oferint-los una rebaixa de la clàusula sòl o l’establiment d’un interès fix. En la majoria dels casos el document que s’acabava firmant era de caràcter privat, en altres es firmava davant de notari. També podia ocórrer que si les parts havien sotmès el cas a la via judicial, s’acabés amb un acord homologat pel jutge.

Després d’haver-se dictat la sentència del Tribunal Europeu, són moltes les persones que es plantegen si, malgrat haver firmat aquell acord amb el banc, ara poden reclamar per haver-se’ls aplicat una clàusula terra que ha estat declarada nul·la i que ha de generar efectes retroactius des de l’inici del contracte de préstec.

Doncs bé, els esmentats acords firmats amb els bancs també són nuls, atès que allò que és nul mai no pot ser validat per un acte posterior.

La clàusula sòl és abusiva per falta de transparència i, per tant, és nul·la de ple dret. El mateix Codi Civil en els articles 1208, 1256 i 1318, empara l’esmentat concepte.

L’article 10 del Text Refós de la Llei de Consumidors i Usuaris estableix que “la renúncia prèvia als drets dels consumidors i usuaris és nul·la i són, així mateix, nuls els actes realitzats en frau de llei de conformitat amb el previst a l’art. 6 del Codi Civil”. També emparen la nul·litat altres articles de la Llei de consumidors i usuaris.

Són diverses les sentències que declaren la nul·litat dels esmentats acords. Així doncs, entre d’altres, resulten especialment significatives, per la seua claredat, les dos Sentències de 6 i 11 d’octubre de 2016 de l’Audiència Provincial de Saragossa en les quals es nega que el pacte posterior amb el banc validi una clàusula terra nul·la ja que “de la Directiva 93/11 de la Unió Europea es pot concloure la impossibilitat de validar la clàusula nul·la mitjançant la seua substitució per una altra que sigui més favorable als interessos del consumidor fins i tot encara que contingui la renúncia a l’acció de nul·litat que pogués correspondre-li”.

Tot això perquè el pacte amb el banc l’únic que fa és moderar els efectes perjudicials per al consumidor d’una clàusula nul·la, però en cap cas no la converteix en clàusula vàlida, ja que el que és nul no produeix cap efecte. A més, en la majoria dels casos el prestatari es veu obligat a firmar un contracte que ha estat prèviament redactat pel Banc, i segons les condicions imposades per aquest al prestatari, que el que intenta és donar-li una solució al seu problema i intentar pagar menys per la seua hipoteca.

Diferent és el cas dels acords judicials, als quals s’ha arribat entre el banc i el consumidor en seu judicial, i que hagin estat homologats per part del jutge, ja que aquests tenen efecte de cosa jutjada material, en virtut de l’establert per l’article 222 LEC, i són vinculants (article 22-1 LEC).

Vist el panorama actual, i en el supòsit que vostè es trobi en una situació similar, li recomanem que es posi en contacte amb un advocat especialista que pugui assessorar-lo i defensar els seus drets.