El G-20, deu anys després de la crisi del 2008

Fa deu anys, el juliol del 2007, va engegar una crisi financera iniciada als EUA que va acabar estenent-se a la resta del món, especialment a la Unió Europea. Avui, l’economia mundial va millor i la zona euro tornarà a créixer entorn del 2 per cent el 2017. Però persisteixen incerteses que fragilitzen els fonaments de la recuperació global. Entre aquestes, un endeutament públic i privat que assoleix uns nivells escandalosos. La majoria dels ciutadans europeus, principalment les joves generacions, encara es ressenten dels perniciosos efectes d’una llarga i greu crisi econòmica que ha reduït injustament les seues expectatives de futur. L’ascensor social continua avariat per a la majoria. Urgeix rellançar una UE liderada per l’eix francoalemany per impulsar una profunda reforma de les institucions europees, en dubte.

Però els principals riscos que amenacen el món d’avui són més geopolítics que financers. La primera cimera del G-20 es va reunir el novembre del 2008, per iniciativa francesa, per afrontar una crisi financera. Fa una dècada, el bloc occidental liderat pels EUA i la UE, al qual s’afegia el Japó, Corea del Sud, Austràlia i altres economies avançades, encara dominava un món en procés de transformació des de principis del segle XXI. La Xina va accelerar el seu desenvolupament fins a convertir-se en la segona economia mundial. I el centre de gravetat mundial es va traslladar des de l’Atlàntic cap a l’Àsia i el Pacífic.

Avui, la unitat occidental s’ha desplomat després de la irrupció de l’“America First” de Donald Trump i del Brexit, que han debilitat les relacions transatlàntiques. I es resumeix en un gest: un Donald Trump proper a l’autoritari Vladímir Putin que menysprea una fidel estadista defensora dels valors democràtics com Angela Merkel. Una mostra del fet que l’Administració Trump renuncia al lideratge moral debilitant el soft power que gaudia a nivell mundial des del 1945.

La cimera del G-20 celebrada els dies 7 i 8 de juliol del 2017 a Hamburg va constatar uns canvis geoestratègics accelerats des de l’anterior cimera del G-20 celebrada a Hangzhou (Xina) el setembre del 2016:

a) Angela Merkel presidint la cimera com a amfitriona i exercint, al costat d’Emmanuel Macron, de líders d’una Unió Europea que es reforçarà i cohesionarà sense els britànics; b) un controvertit, aïllat i de poc fiar proteccionista Donald Trump que fins i tot sol contradir-se a si mateix a través de les seues polèmiques declaracions via Twitter: c) la Xina de Xi Jinping incrementant el seu poder polític i econòmic mundial; d) Japó, Corea del Sud i Austràlia que, després del fracàs de l’Acord Transpacífic (TPP), no volen quedar a la mercè del colós xinès i reforçaran les seues relacions econòmiques amb la UE; e) Canadà amb un acord de lliure comerç amb la UE (CETA) a punt d’entrar en vigor; f) també Mèxic, el Brasil, l’Argentina i altres països llatinoamericans reaccionen davant del displicent comportament de Trump amb els seus veïns del sud, reforçant els acords comercials amb Àsia i la UE; g) la Rússia de Putin utilitza i abusa de la pressió militar sobre els seus veïns europeus per intentar aconseguir acords més favorables als seus interessos econòmics i h) Índia i Indonèsia, dos grans països i mercats emergents que sumen més de 1.600 milions d’habitants, guanyen influència en el G-20. En canvi, Turquia i l’Aràbia Saudita segueixen enredades en els conflictes de l’Orient Mitjà.

Donald Trump, un cop va retornar a Washington el 9 de juliol, va despatxar un tuit que qualificava la cimera com “un gran èxit per als EUA”. Confon els seus desitjos amb la realitat. El seu aïllament diplomàtic va quedar patent al tractar sobre la lluita contra el canvi climàtic. El G-20, després de prendre nota de la decebedora decisió dels EUA de sortir de l’Acord de París (COP21), considera l’acord climàtic com a irreversible per als altres 19 membres. Trump tampoc no va aconseguir convèncer els altres pel que fa al dossier comercial. Les seues posicions proteccionistes no són compartides per la Xina i la UE, defensores del Lliure Comerç i del rol de l’OMC. La UE confirma el seu gir cap a Àsia-Pacífic. Alemanya i la Xina, les dos principals potències exportadores mundials, faran front comú al proteccionisme impulsat per Trump. També França necessita incrementar el seu pes en el mercat xinès. I una dada significativa: Brussel·les i Tòquio van rubricar, el 6 de juliol, un principi d’Acord de Lliure Comerç. Un altre missatge directe enviat a Trump, l’enterrador del TPP, a la vigília d’iniciar-se el G-20.

La cimera del G-20 constituïda per afrontar la crisi financera iniciada el 2007 es va convertir en un instrument clau per discutir i confrontar els problemes derivats de la Globalització. A Hamburg es van debatre d’altres temes com les crisis migratòries i el terrorisme internacional que també colpegen l’Àfrica.

La inestable situació del continent africà amenaça directament la Unió Europea. França va assumir la responsabilitat principal. No comptarà amb l’ajut dels Estats Units ni de la Xina. Urgeix que Alemanya i la resta de països europeus sumin esforços amb París per cooperar més i millor amb l’Àfrica.