Cap a la segona revolució de l'aigua

La historiografia hispànica es refereix al segle XIX com el segle de les revolucions, i ho fa descrivint bàsicament revolucions de tipus polític. Però aquestes foren paral·leles, i en molts casos es retroalimentaven, amb revolucions de caire tecnològic i industrial que també deixaren forta petjada en el devenir del vuit-cents.

I és en aquest sentit que hem d’entendre l’arribada de l’aigua a la plana de Lleida gràcies a la construcció dels Canals d’Urgell. Va ser una vertadera revolució, va representar un revulsiu que va transformar profundament el territori i el paisatge de la plana de Lleida i també les seves estructures socials i culturals. L’aigua canalitzada va ser una font de riquesa que va permetre el desenvolupament exponencial d’una agricultura pròspera que va definir un espai productivament vigorós i empresarialment emprenedor.

L’activitat agrària va ser des de l’origen, i ha de continuar sent, la principal beneficiària de l’arribada de l’aigua a la plana perquè d’aquest sector en depèn l’estructura econòmica i empresarial i l’organització geogràfica del territori. Tanmateix, a banda d’aquesta funció prioritària dels Canals d’Urgell, la canalització va anar generant un paisatge de grans arbredes i petits arbustos i un ecosistema que ara ja és representatiu i definitori de les terres regables.

A l’entorn d’una llera d’aigua s’hi genera una via verda, un àmbit ecològic i un panorama, i això és del que ara podem gaudir: de vida i paisatge. És evident que, un segle i mig després de l’entrada en funcionament del canal, la infraestructura hidràulica s’ha anat deteriorant per l’ús i pel pas dels anys i, encara a més, pel fet que els nous temps demanen obres de modernització i adaptació dels sistemes de reg.

En aquest sentit, la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell ha estat desenvolupant un pla d’inversions que és del tot necessari per a l’adequació de les lleres i la millora del subministrament. Aquesta situació, lluny de ser un problema, esdevé una oportunitat històrica per iniciar la segona revolució de l’aigua. Que sigui la llavor d’una vertadera modernització dels sistemes de reg per millorar la producció d’acord amb les necessitats de l’empresa agrària actual i que, alhora, sigui capaç de treure tot el profit complementari que la infraestructura pot aportar als pobles i ciutats de la plana.

Ben entrats en el segle XXl, el món està canviant i tots som conscients que també en l’àmbit de la producció agrària es produeix un canvi profund de paradigma. La competitivitat i la viabilitat de l’explotació ja no depèn tan sols de la quantitat que es pugui produir, sinó també de la qualitat d’allò que es produeix. Mercat i, sobretot, consumidors demanen, cada cop més, un producte tan ecològic com sigui possible i amb personalitat, lligat a un territori, a una història, a un paisatge...

De la mateixa manera que, fa més de cent cinquanta anys, aquells homes visionaris van ser capaços d’imaginar una revolució de l’aigua a la plana de Lleida amb el Canal d’Urgell, ara el desenvolupament harmonitzat i la protecció de les lleres pot ser la segona revolució per dinamitzar econòmicament i socialment aquestes terres. I aquesta segona revolució de l’aigua no es pot fer sense la concurrència i la complicitat de tots els implicats, en primer lloc de Regants dels Canals d’Urgell, els ajuntaments i consells comarcals i sobretot el seus ciutadans i ciutadanes.