Qui controla la Policia?

La pregunta, amb certa dosi d’ingenuïtat, me la formula un amic després de veure televisivament diversos desafurs de la força pública. La Policia té legalment limitacions i controls. El policia rep formació i instruccions per complir amb la seua missió, que no és cap altra que posar a disposició dels jutges aquells ciutadans que, contravenint les lleis, perjudiquin o dificultin la normal convivència social, així com vetllar perquè aquesta discorri per cursos de normalitat pacífica. Ser policia suposa sotmetre’s a una formació prèvia per fer eficaç la seua missió. Un policia és el ciutadà oficialment autoritzat per portar armes, comportant tot això sempre una gran dosi de responsabilitat i coneixement.

Vaig assistir, en certa ocasió, a un judici on es jutjava un policia. L’acusació era que havia actuat en contra de la formació rebuda perseguint un delinqüent i disparant-li en direcció al cap tot causant-li la mort en lloc de fer-ho a qualsevol de les seues extremitats per facilitar-ne la detenció.

Ser policia, una dura professió? L’estructura dels comandaments, el seu poder de decisió sobre el subordinat, l’anomenada tècnicament “obediència deguda” fan d’aquesta professió un exercici gens fàcil per portar-lo a efecte. Tres són els vessants essencials d’aquesta activitat: la investigació, la informació i finalment l’acció. Aquesta darrera és la que sosté habitualment el prestigi i el bon nom de les altres dos al tenir una presència pública més gran. Aquí, com diria un clàssic, hi juguen sempre dos factors, un és l’auctoritas o prestigi, i l’altre és la potestas, o autoritat efectiva de caràcter pràctic. A Anglaterra ningú no discuteix el prestigi moral dels bobbies o policia ciutadana com a exemple d’auctoritas i la majoria de policies africanes poden ser exemple del contrari. Els jutges necessiten, sovint, policies experts tant en la investigació dels delictes com en la captura de delinqüents per poder jutjar-los.

Policia i masses Els moviments de masses a les grans ciutats i el seu possible descontrol van proporcionar el naixement d’una Policia especial de xoc o antiavalots de difícil control tant per la seua comesa com per les excepcionals circumstàncies en les quals ha d’actuar. Una de les característiques, sovint desconegudes pel gran públic, és la força que tenen les seues declaracions sobre fets concrets, ja que la llei els atribueix sempre “presumpció de veracitat” és a dir, que són considerades com a veraces precisament per estar declarades per un policia.

Consell legal Una Policia de nivell és el millor prestigi social.