Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

COL·LABORACIÓ
  • FRANCESC TORRALBA
Vicepresident de la Fundació Carta de la Pau dirigida a l'ONU

Discernir, pacificar i dialogar

Actualitzada 06/10/2017 a les 11:42

És difícil expressar amb poques paraules el que estem vivint aquests dies. Encara que és més difícil anticipar el que pot passar i quin rumb poden prendre els esdeveniments en els propers mesos. Ens falta distància intel·lectual per poder captar la gravetat del moment i ens veiem confrontats a una riuada d’emocions que flueixen pel cos social. Amb tot, estem cridats a pensar i formular algun missatge constructiu, capaç de curar les ferides emocionals que han causat i de pacificar els entorns en els quals desenvolupem la nostra vida.

L’hora present ens exigeix l’audàcia de discernir. Cal evitar les generalitzacions, les simplificacions i els fàcils maniqueismes de signe populista en què ens atrinxerem i ens separen cada vegada més els uns dels altres. Etiquetar és fàcil i també ho és acusar amb el dit. Necessitem discernir el que hem de dir i hem de fer en cada moment.

LES PARAULES
Hi ha paraules que fereixen, hi ha paraules que curen i enllacen persones i pobles. Hi ha gestos que polaritzen la societat; però n’hi ha que ens fan sentir germans malgrat les nostres legítimes diferències ideològiques.

Discernir és essencial per no perdre de vista que el que ens uneix a tots els éssers humans és més profund i més sòlid que el que ens separa. Hem de construir sobre el que ens uneix.

El rebuig absolut de qualsevol forma de violència, sigui física o verbal, estructural o cultural, ens uneix com a poble. L’anhel de pau i de convivència s’ha posat de manifest pels carrers i per les places. Persones de generacions diferents, persones d’opcions polítiques diferents i de terres molt llunyanes, s’han sentit cridades a rebutjar tota violència. Volem viure en pau i volem conviure amb harmonia.

L’hora present ens demana de discernir què ha de fer cadascú. Cal examinar si, en l’entorn on estem situats, som instruments de pacificació o de tensió. Tots tenim la nostra responsabilitat. També els mitjans de comunicació social han de presentar el que succeeix amb veracitat, fent honor al principi deontològic de la imparcialitat. El paradigma de la postveritat obre la porta a l’arbitrarietat i la pol·lució i intoxicació ideològica.

L'HORA DEL PRESENT
L’hora present ens exigeix potenciar tots els ponts de diàleg. La paraula diàleg ha estat danyada i reduïda a una pura caricatura del que ha de ser. Necessitem crear les condicions perquè aquest diàleg sigui possible. Hi ha massa obstacles, massa ressentiment i rancor que pugui tenir lloc, però el diàleg és l’única eina que tenim per arribar a enteses racionals. Independentment de quin sigui el marc jurídic i polític resultant al nostre país, només es podrà arribar a una solució que no sigui lesiva per als drets de les persones i dels pobles si hi ha diàleg entre les parts implicades.

Sense diàleg, tots hi perdem i perdríem. Per fer-ho possible, cal treballar en la mediació i aprendre de la resolució d’altres conflictes de tot el món que, mitjançant la mediació, han trobat una solució exitosa.

VIOLÈNCIA
La violència fa impossible el diàleg, crea por, indignació, ràbia, ressentiment, impotència i nodreix la ira. Ara més que mai, ens ho hem de creure. No tot està perdut; som éssers capaços d’arribar a acords mitjançant el diàleg, però cal crear les condicions oportunes perquè aquest tingui lloc i també cal disposar dels interlocutors adequats.

L’hora present ens exigeix governar les emocions tòxiques des de la racionalitat, ser capaços d’entendre les raons dels altres i, alhora, reconèixer aquells mínims principis que ens uneixen, més enllà de les opcions polítiques i espirituals.

CIVISME
Hem donat exemple al món de civisme, de resistència pacífica i respecte. No podem perdre aquest capital ètic. No podem deixar que les minories provocadores enverinin el cos social i facin brollar-hi les passions més salvatges de la condició humana.

Tenim el do de la paraula per trobar solucions intel·ligents als nostres problemes. Fem un ús acurat i discernim atentament cada acte que realitzem, especialment aquells que tenen la difícil responsabilitat de governar-nos. En aquests moments, no podem perdre l’esperança ni abandonar-nos al clam del “no hi ha res a fer”.

Tot està per fer, però necessitem confiança per fer-ho realitat.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre