Talents

El creixement de la població arreu del món, com assenyala el catedràtic Manuel Castells, no ha deixat d’esdevenir en grans metròpolis, de 54% fins a l’any 2017; que l’any 2050 serà, probablement, gairebé el 80% de població urbana. La Unió Europea té una densitat propera, també a Espanya. Si destaquen Xina, Índia i Àfrica, els Estats Units són de quilometratges limitats –35 persones per km

2

– i a Rússia, la gran Sibèria, és més que limitada en població. A Madrid han absorbit l’Espanya Central; i a Catalunya, l’àmbit metropolità de Barcelona és també remarcable. Avancen en territoris buits?

Aquestes evolucions urbanes, com assenyala Ivan Bofarull, conviden a ciutats basades en el talent. Les fonts de la intel·ligència han avançat la capacitat de computació en la segona meitat de segle XX, la creació d’internet i permet la intel·ligència de les computadores. Aquests canvis tenen com a resultat les persones que han aconseguit les capacitats de treball en les màquines i els algoritmes, qualificats pel seu valor salarial; mentre que aquells que no saben fer les mateixes tasques seran substituïts per màquines i algoritmes que tindran salaris de menor nivell.

Una coneguda MBA –Màsters en Administracions de Negocis– indica com mesurar la capacitat d’una ciutat que atregui talents: han de ser els millors de l’educació superior. Més de 100.000 estudiants de tot el món, per exàmens d’admissió, graduats per treballar a les empreses. Les ciutats europees amb els millors estudiants de talent són: Londres, 1228, París, 1068 i Barcelona, 924. I als Estats Units, Boston, Nova York i Chicago. L’economista Kenneth Rogoff, de Harvard, afirma que s’han disparat les tecnologies i la intel·ligència artificial que exigeixen: Quan arribarà la tecnologia a les aules universitàries?

L’evolució de les ciutats atreu, per exemple, Salamanca, Lleó i Valladolid, tot i que han experimentat pèrdues de població per baixes de natalitat, havent patit la crisi econòmica iniciada l’any 2008 i encara no resolta. Vistes aquestes regions, i altres, les ciutats haurien de ser més competents entre la gent urbanita i millorar la seva productivitat. Per això, es planteja fer més atractives les ciutats perquè els residents, si es pot aconseguir, atreguin nous residents. Perquè les ciutats més dinàmiques, segons Maria João Ribeirinho i Jaana Remes, diuen: estaran a l’est.

La concentració en les ciutats de gran volum es produeix a velocitat creixent. Així, la Xina, que des de l’any 2000 amb 35,88% de població urbana, l’any 2016 ha passat a 56,78% de població urbana. Com és conegut, avui els treballs poden fer-se a distància. Les ciutats es troben cada vegada més preferint el talent, més que atreure empleats. Quines alternatives poden ser vàlides? A Espanya, Alacant, Màlaga, Múrcia o València han creat centres per a jubilats. En altres ciutats com Sevilla i Tarragona l’immobiliari ha estat atret a pensionistes europeus. La crisi i la desocupació, però, mantenen la recessió. Suraran els talentosos?