Riscos geològics, una assignatura pendent

En els darrers mesos s’ha pogut observar de manera molt rellevant com els riscos geològics han impactat en diferents indrets de la geografia catalana. Allaus de neu, esllavissades de terreny i despreniments de roques formen part dels fenòmens que s’han anat produït darrerament. Pel que fa als despreniments de roca, a principis del mes de març un episodi de pluges intenses ja va donar lloc al reconeixement d’una gran quantitat de despreniments de roca que van afectar diferents indrets del territori. L’accident produït el 2 de març a l’N-230 al Pont de Suert, on un despreniment va impactar contra un vehicle, ja posava en evidència que aquests fenòmens són un risc present a les carreteres i que les accions de prevenció i protecció no sempre són suficients.

L’avaluació del risc de despreniments és una tasca complexa. La perillositat que aquests suposen està directament relacionada amb la probabilitat que un despreniment tingui lloc. Però l’exposició de la societat a aquest fenomen i la vulnerabilitat (o capacitat de resistència) també són elements indispensables per avaluar el risc amb l’objectiu de definir les millors estratègies de gestió que permeten minimitzar-lo. És especialment en aquestes fases d’avaluació on la recerca té un paper molt rellevant, ja que només a partir de la investigació d’aquests fenòmens i de la caracterització dels despreniments es poden definir les estratègies de mitigació més eficaces.

El despreniment succeït al Cinglo de les Esplugues el dilluns 16 d’abril ha generat un gran impacte, ja que ha estat d’unes dimensions excepcionals i amb una afectació directa a la societat, deixant un vehicle sepultat amb el resultat de dues víctimes mortals i un escenari d’una alta complexitat per als tècnics que han de restablir la circulació a la zona afectada. La magnitud del despreniment ocorregut no és fàcil de quantificar, però a partir de les fotografies es poden aproximar uns 20.000 m3 de material desprès. Moviments de vessant d’aquesta magnitud succeeixen de manera poc freqüent a Catalunya, però tenim evidències històriques arreu del territori.

Alguns relativament recents a la memòria com el despreniment de Montserrat del 2008 de 900 m, l’esllavissada de Pont de Bar del 1982 de més de 20 M m o els successius despreniments de mitjana i gran magnitud que ocorren a l’escarpament de Puigcercós (poble abandonat el 1881 arran d’una gran esllavissada) situat a escassos quilòmetres del Cinglo de les Esplugues.

S’hauria pogut evitar un despreniment com el succeït al Cinglo de les Esplugues? No. Quan parlem de despreniments de dimensions petites o mitjanes (dimensions mètriques), les accions de contenció juguen un paper essencial per a evitar que les infraestructures es vegin afectades. Però en casos de despreniments tan grans qualsevol mesura de contenció és ineficaç. L’única manera d’erradicar el risc consisteix a reduir l’exposició i això únicament es pot assolir a partir d’una correcta gestió del territori que implica, forçosament, gestionar l’ocupació del sòl.

D’aquesta manera, un indicador rellevant de l’exposició als despreniments de roques el trobem en l’abandó de les cases que històricament han ocupat el Cinglo de les Esplugues. Aquesta gestió del territori, i la qualitat dels seus resultats, que en molts casos és menystinguda en l’àmbit dels riscos geològics, és un reflex de la manca de sensibilització i conscienciació de la societat vers els riscos naturals.

Com hem vist en aquest inici de 2018, els despreniments de roca poden semblar aïllats i d’escassa afectació, però responen a un comportament natural dels nostres vessants rocosos. Els episodis observats que poden semblar distants i desconnectats estan relacionats i formen part del nostre quotidià en totes les seves magnituds, fent aflorar la necessitat de seguir investigant per millorar el coneixement i la capacitat d’analitzar de manera global i individual l’afectació d’aquests fenòmens a la població.

Els despreniments de roques que sovint ens passen desapercebuts, excepte quan rebem l’impacte directe dels seus efectes, ens han de servir per posar en rellevància l’interès que té per al conjunt de la societat l’estudi dels riscos geològics. Des d’aquesta perspectiva, i amb la voluntat de seguir estudiant els processos que es desencadenen arreu del nostre territori, el suport a la investigació i al finançament dels centres de recerca és fonamental per aprendre a gestionar millor aquests riscos i reduir el seu impacte, permetent-nos viure en un país més segur i sostenible.